El lliscament pla del Pas de la Devesa (Berguedà)

Donar als geòlegs visualitzadors cartogràfics online com el de l'IGCC o el Street View ha estat com donar ulleres de raig X als guipaires. De les moltíssimes aplicacions que tenen una de les millors és poder fer-se una bona idea del territori abans de trepitjar-lo.

El cas és que preparant un excursió al Refugi del Rebost, observo que a la BV-4024, de Bagà Coll de Pal, cap el km 11,5 el Street View dona unes imatges, si més no, molt fotogèniques d'estrats de diferents tonalitats. En podreu trobar mostres, molt millors que les fetes per mi si feu una cerca a Flicrk.
L'entorn a primer cop semblava geotècnicament força inestable, com si a l'obrir la carretera s'haguessin generat una sèrie de desmunts i inestabilitats en cadena. Però la cosa clarament anava més enllà en observar la foto del vol americà del l'any 1956, prèvia a la construcció de la carretera. La pobre vegetació del moment permet delimitar amb molta claredat dos grans lliscaments plans d'ordre hectomètric que pràcticament colmaten o obturen dos terços dels antics camps del Paller de Dalt. Sembla que fins hi tot tancaren el pas del petit torrent de la Canal Mala, però això estaria bé anar a veure-ho in situ. Ha de ser realment interessant. A veure si algú s'anima i ens ho explica!

Ortofotos de 1956 i 2014 respectivament. En lila el lliscament pla principal, i en blau el secundari. En color verd hi ha marcat un altre fenomen de vessant, un con d'enderrocs que no té relació genètica directa amb els anteriors fenòmens.

Via Internet no m'ha esta possible trobar bibliografia al respecte (que no vol dir que no n'hi hagi), però a jutjar per la minsa colonització vegetal dels enderrocs en la foto del 1956 (d'on fins hi tot es poden distingir  blocs d'ordre decamètric) podria aventurar que la catàstrofe tingué lloc com a molt tard a principis del segle XX.

Imatge de l'any 1981 procedent de l'arxiu fotogràfic del CEC (aquí pels crèdits). A l'entorn de la masia abandonada del Paller de Dalt s'observen blocs mètrics i una colonització vegetal incipient. El pla de lliscament principal és perfectament visible.

En primer terme la capçalera del lliscament gran, que deixa net i clar el sostre de estrat que fa de rampa, i al fons, amb força vegetació incipient, la cicatriu del lliscament menor, sobre el mateix estrat gris.

Situats a peu de la carretera la vista és magnifica, fins hi tot hi ha un mirador per deixar el cotxe. La causa del lliscament sembla bastant clara. Ens trobem amb un conjunt de capes que cabussent vers el sud uns 45º, formant un pla estructural. Es tracta de materials garumnians en que s'alternen capes competents calcàries i capes més incompetents argiloses.

A l'esquerra, el nivell més competent format per calcàries micrítiques maastrichtianes, i a la dreta,  una alternança de conglomerats, gresos, lutites i margues garumnianes del trànsit cretaci-paleocè (un bon lloc per cercar restes de dinosaures?). Per tant, la sèries està invertida. Els nivells rogencs pelítics han actuant de pell de plàtan sobre la qual han lliscat vessant avall  les calcàries maastrichtianes. El tall en si és molt interessant i s'observen tot tipus d'estructures sedimentàries, com fòssils, paleocarst, hard-grounds, etc. Algun estudiant de darrer curs diplomatura es podria animar a fer la columna.

Detall dels  nivells pelítics garumnians que han actuat de nivell de  desenganxament. Caminant per la carretera vas sentint un lleuger clic clic clic... de les pedretes que van rodolant. Fa una mica de iuiu.

Visió del camp del Paller de Dalt des del Pas de la Devesa. El turó arrodonit i emboscat abaix a la dreta del camp és la part terminals de la llengua d'enderrocs principal. Si feu zoom sobre el prat veureu alguns blocs isolats de mida considerable.
El cingle de l'esquerra és el Solell de Claniars, format per calcàries i dolomies ilerdianes i que com es pot observar, pateix freqüents despreniments que han creat un con d'enderrocs als seus peus.