dissabte, 31 maig de 2014

Vine de cap de setmana geològic a Falgars (Berguedà)

Falgars és un paratge preciós del Catllaràs (Alt Berguedà) que conec des de jovenet. Amb els anys he establert una bona amistat amb la gent que porta l'hostatgeria del Santuari de Falgars i m'han convençut (sense haver d'insistir gaire) per organitzar un cap de setmana geològic molt especial.
Us explico una mica què farem per que aneu salivant i després de la jornada farem un article més extens amb les contribucions de tost els que hi participeu.
Es tracta d'una sortida divulgativa i no calen coneixements previs de geologia. Tant si coneixeu Falgars i us interessa tenir un altre punt de vista, com si voleu iniciar-vos en el món de la geologia i alhora fruit d'un bon paisatge, una bona taula i un bon llit, aquesta és al vostra.
L'activitat comença el dia 21 de juny a les 22 h, després de sopar. Faré una presentació en que explicaré quatre coses bàsiques per que a l'endemà s'entengui millor tot el que veurem:
  • El temps geològic. Les eres i períodes
  • El cicle geològic.
  • Quins tipus de roques hi, en especial les roques sedimentàries que veurem al camp.
  • Com es deformen les roques: plecs, falles i encavalcaments.
  • Introducció a la formació dels Pirineus de en general i del Catllarès en particular.
  • Què és un mapa geològic i com l'hem de llegir.
A l'endemà, el dia 22, després d'esmorzar, a les 10 h  començarem un recorregut a peu des de la casa, apte per a qualsevol persona en condicions físiques normals. És el tram marcat en vermell. Lliurarem un petit dossier a tots el participants.
  • Els materials verds són del cretaci superior, bàsicament calcàries amb abundant fauna marina, sobretot rudistes. Farem especial atenció als fòssils que s'hi troben. També hi ha un tram conglomeràtic al·luvial
  • Els materials blaus són del Juràssic, sobretot calcàries dipositades en un ambient somer, també amb abundant fauna marina i estromatòlits.
  • Els materials rosats són del Keuper, essencialment carnioles i algun tram de guix.
Observeu que l'itineri travessa un front d'encavalcament. Amb això també ens hi fixarem.
Aprendrem a distingir les roques, els fòssil i a interpretar les senyals que contenen.


Les condicions per participar les trobareu aquí. El telèfon de Falgars per apuntar-vos és el 93 744 10 95.
animeu-vos que riurem!

dilluns, 26 maig de 2014

Panoràmiques geològiques des del Turó de Roques Blanques (587 msnm) i el Turó de Sant Joan (619 msnm) (Vallès Occidental)

Després de mesos de tenir enganxat nas al vidre de la ferreteria, aquell martell de geòleg Bellota va ser meu. Aleshores tindria 14 o 15 anys i amb el Sebi, el Caballé i potser algú més vàrem fer una estrena com cal. El sr. Caballé ens va portar un diumenge en cotxe fins la pedrera de Can Candi, al turó de Roques Blanques, una enorme explotació de calcàries del Muschelkalk al nord de Terrassa. Era una cicatriu omnipresent que  formava part de l’skyline local. 
Mentre el bon home s’esperava llegint el diari a l’entrada de la pedrera nosaltres iniciàrem la nostra cacera de minerals. No us ho creureu, però al tornar al cotxe, l’explanada d’entrada de l'explotació estava plena de famílies fent pícnic! Gent passant el dia en un lloc post-apocalíptic.
Itinerari recomanat des de Can Roure (Matadepera). A. Antics forns de calç. B. Cim del Turó de Roques Blanques (mirador). C. Turó de Sant Joan (mirador). D. Aflorament de metaignimbrites del Collet de Can Roure.
La pedrera de Can Candi era il·legal i estigué activa de manera intermitent des de mitjans dels 60 fins a inicis dels 90 (malgrat que el web municipal posi anys 70). 
Al llarg del camí que puja des de Can Roure es poden veure vàries restes de forns de calç. Van estar actius ben bé fins els anys 50. Després entrà en funcionament la pedrera de Can Candi i la cocció de la roca calcària passà a ser un procés més industrial, a al pròpia explotació.
Aleshores començà els seu rebliment amb runa i al seva posterior restauració com a espai de lleure periurbà. La gent continua venint a fer pícnic, però ara ja no sembla Txernòbil. Una restauració en la que no hauria costa gens deixar a la vista alguns Punts d’Interès Geològic (PIG). Només han deixat sense tapar un petit talús de calcàries del Muschelkalk inferior com a darrer testimoni del que fou l’explotació. 
Aflorament calcari del cim. Ara potser sigui el darrer aflorament lliure d'aquests materials dins el terme de Terrassa.
Indirectament, però, el que ha esta un encert és condicionar el cim com a mirador, amb una barana, unes taules de pícnic i un plafó amb una foto amb el nom del principals accidents geogràfics. És el primer cim de certa alçada de la Serralada Prelitoral en aquesta zona, encarat al Vallès i a tocar de l’àpex del ventall de la Riera de les Arenes, la qual cosa ens proporciona una panoràmica geològica de categoria.
Les falles principals estan marcades amb línies discontínues. En color rosat, la Serralada Litoral: 1. Serralada de Marina, 2. Collserola i 3. Garraf. En vermell la Serralada Prelitoral: 4. Turó de Sant Joan. El blau, la 5. Depressió del Penedès, a l'oest del Llobregat i 9, la Plana del Vallès, a la zona de Sant Cugat del Vallès. En ocres, els turons de la Serralada Transversal Vallesana, formada per tres horts principals limitats per falles: 6. Serra de les Aimerigues, constituïda per bretxes i lutites de l'Aragonià superior-Turolià inferior, corresponents a les fàcies proximals del ventall al·luvial del sistema Terrasa-Viladecavalls. 7. Serra de Montagut-Les Martines i 8. Serra de Galliners, formades ambdues per graves, gresos i pelites de l'Aragonià Mitjà-Vallesià superior i que corresponen a les fàcies proximals i mitjanes del ventall al·luvial d'Olesa-Les Fonts. Per últim, en verd, l'extens ventall al·luvial pleistocè-actual de la Riera de les Arenes.
El miradors panoràmics o viewpoints són un cas molt particular de PIG doncs costa d’encaixar en la definició de patrimoni geològic de la Declaració de Digne (Occitània, 1991): “el conjunt de recursos naturals, en general no renovables, siguin formacions, estructures, geològiques, formes del terreny o jaciments paleontològics i mineralògics, que permeten reconèixer, estudiar i interpretar la història geològica de la Terra i els processos que l’han modelat fins a la seva configuració actual”. No encaixen en la primera part de la definició, doncs no són objectes geològics en si (fins hi tot un edifici podria ser un mirador). Però si que encaixen en la segona part, doncs ens permeten reconèixer i interpretar grans estructures. I són un regal pels ulls.
El segon mirador és menys conegut però més espectacular, doncs ofereix una vista de 360º tant a la Depressió del Vallès com de la vessant oest de Sant Llorenç del Munt, a la Conca de l'Ebre. No en va els ibers el van escollir per fer-hi una petit assentament, que no ha estat mai excavat però que om pot intuir per la presència de diversos marges i murets.

En ocre i blau, la Serralada Prelitoral. Davant tenim dos turons formats bàsicament per materials del Muschelkalk, però en que també trobem argiles paleocenes amb Bulimus, a la base de les falles inverses, marcades amb línies discontínues: 1. Turó de Calderols i 2. El Pujol. Cap a l’est, el Muschelkalk no aflora perquè està cobert per l’extensa escata d’encavalcament paleozoica de Castellar del Vallès (3), en blau. Aquesta escata tindria una extensió molt més gran i en resten dos klippes fàcils de situar perquè sobre ells hi ha sengles torres d’alta tensió: 4. Serra del Brucs i 5. Can Torres.
En rosat, la Conca de l’Ebre. El paisatge està dominat per l’immens vaixell conglomeràtic de 6. Sant Llorenç del Munt, a l’est de la Riera de les Arenes, i el de la 7. Serra de l’Obac. Són conglomerats al·luvials poligènics molt massiu, però destaquen tres nivells guia principals (i altres de secundaris més primets) formats per conglomerats monogènics, de còdols carbonatats. Gràcies a ells també es possible detectar algunes falles verticals de direcció SE-NO  que en tallen la continuïtat.
Un tema que considero molt interessant i que no està massa estudiat són els extensos i potents peudemonts quaternaris (8),en verd, que cobreixen la vessant i que s’imbriquen amb els materials al·luvials de la Riera de la Arenes, de fet tenen una gran solució de continuïtat amb el propi ventall de la Riera que s’obre cap a la plana, que ja us he ensenyat en el gràfic anterior. En certa manera sembla una mena d’àpex intramuntanyec. En tota la Serralada Prelitoral no trobem un fenomen d’acumulació de materials quaternaris d’aquest magnitud i se’m fa difícil d’imaginar-ne la raó si no hi ha certa col·laboració neotectònica.
Vist el mirador, de tornada cap el cotxe, al Collet de Can Roure, trobem un excel·lent aflorament d'ignimbrites riolítiqiues cambrordovicianes, xulo xulo.




dilluns, 21 abril de 2014

Especial Sant Jordi: les noves guies geològiques de l'any

L'any passat vaig publicar un top 10 de les millors guies geològiques de Catalunya. Com a tota llista de preferits hi ha molta subjectivitat i la sensació de que algunes publicacions de menor extensió també mereixien, com a mínim, ser llistades. Ja ho faré en una altra ocasió, ja que enguany estem de sort, i he de donar espai a 5 novetats, totes de qualitat. I dic com a mínim per que tinc la recança de que han sortit més coses que desconec. Si és el cas, amables lectors, m'agradaria que m'ho féssiu saber. També m'agradaria incloure les guies de camp dels congressos, un material una mica difícil d'aconseguir si no hi has participat, però sempre sucós. En tot cas, estic obert a fer una segona part d'aquesta entrada.
Bon Sant Jordi!

MARTÍNEZ, Albert i TUDELA, Marc
Els tresors geològics del Parc natural del Cadí-Moixeró. 1 Pedraforca - Comabona - Fonts del Llobregat
Itineraris geològics/Parc Natural del Cadí-Moixeró, 2013
En Marc Tudela és un geòleg jove i emprenedor que juntament amb el també geòleg i il·lustrador Albert  Martínez Rius i l'hidrogeòleg Roberto Espínola impulsen un ambiciós projecte de divulgació i geoturisme anomenat Itineraris Geològics.
Quan l'IGC tenia pressupost i feia cartografiar el país, en Marc i l'Albert es van patejar el Cadí i el Pedraforca pam a pam i es pot dir que s'ho coneixen com el pati de casa. Trobo genial que tot aquest gabadal de coneixement el posin el servei de tots i hagin publicat aquesta obra, pensant sobretot en cobrir un buit pel que fa a la literatura divulgativa orientada als visitants dels nostres parcs naturals.
Consta d'una part introductòria on s'expliquen alguns fonaments bàsics de la Geologia, i la formació dels Pirineus en general i el Parc Natural del Cadí-Moixeró en particular, i tres itineraris on parada a parada es  mostra la gènesi i el valor d'alguns PIG (per exemple: les mines de carbó del Pedraforca, l'escull d'hippurites de Gòsol, la falla de Prat d'Aguiló, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, etc.) amb una gran quantitat d'esquemes, mapes i fotos.

LÓPEZ, Nieves (text) i PÉREZ, Iván (fotografies)
Geologia i paleontologia per a aficionats. Excursions pel Pallars i l'Alt Urgell.
Entrecomes, 2013
L'any 2010 es va morir prematurament la paleontòloga Nieves López, una persona molt estimada per tots els que la coneixien. Nascuda a Burgos, i professora de la UCM, va dur a terme una intensa tasca de recerca al Pallars i l'Alt Urgell, fins el punt que enamorada d'aquelles terres, tenia una caseta a Riuet on hi passava llargues temporades.
De savis n'hi ha molts, però la Nieves tenia un do extraordinari per fer entendre la geologia i la paleontologia al més profà. De caràcter entusiasta i vital, els nens del poble l'esperaven il·lusionats cada estiu per anar a buscar fòssils amb ella, com una mena de fada de la ciència!
Aquest llibre recull de manera molt acurada els quatre cursos divulgatius que ella impartí: els texts, els esquemes, els mapes; i a més les fotos que per a l'ocasió ha fet de nou el seu fill Iván Pérez que recorda cada punt i cada enquadrament on la seva mare explicava els secrets del paisatge a un públic bocabadat .
Una iniciativa molt interessant i sorprenent per una editorial que tot just comença, Entrecomes. També ha sortit publicat en castellà.

CARRERAS, Jordi  i DRUGUET, Elena
Illustrated field guide to the geology of Cap de Creus
UAB, 2013
Vaig tenir la sort de ser alumne d'en Jordi Carreras. Els estudiants el coneixíem pel malnom de "el Vikingu": menut, entusiasta, de poques paraules i precises, amb la seva barba i pèl rogent enseguida quedava vermell sota l'inclement meteorologia de la seva segona llar, el Cap de Creus, conferint-li cert aspecte nòrdic. Cal dir que li teníem molt afecte!
Tenir un paratge geològic com el Cap de Creus és una sort, però el que fa que aquest indret valgui quelcom per a la humanitat, és sobretot gràcies a que en Jordi i l'Elena li han dedicat la vida. Si no, solament seria un paisatge pintoresc acaparat pel dalinisme.
Jo vaig patir jornades llargues i solitàries trescant pels entorns de Can Rabassers, traçant sobre el paper de ceba clivatges a escala 1:1000. Confesso que no vaig entendre gaire res. El metamorfisme no és lo meu, però aquell home em va donar la oportunitat de de conèixer un paisatge brutal que el tinc ficat dins el meu cervell reptilià.
Si us passa com a mi, que el metamorfisme el porteu fatal, aquesta guia ens dona una segona oportunitat. La introducció exposa la situació geològica del Cap de Creus i explica els principis bàsics per reconèixer al camp diferents estructures metamòrfiques. La segona part consta de 9 itineraris geològics sensacionals amb gran quantitat de fotografies i esquemes.

ROSELL, Joan
Gestació i naixement de la Serra del Montsec
Garsineu, 2014
Els alumnes d'en Joan Rosell podríem definir el mestre entre mestres amb molts adjectius superlatius (per bé i per mal), però tots el estaríem d'acord amb qualificar-lo com a patriota dels seus estimats Montsec i la Vall d'Àger.
En Joan i la Carme Llompart ja ens vàrem sorprendre l'any 1988 amb la publicació de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d'Àger, la primera guia geològica popular i moderna del nostre país.
Davant del perill de repetir-se revisitant la mateixa regió, en Rosell ha aconseguir una guia que complementa l'anterior, amb una part introductòria que situa el lector no especialista en el concepte del cicle geològic i la formació de Catalunya en general i els Pirineus en particular, i una segona part que repassa període a període l'estratigrafia d'aquesta serra (des dels origens fins l'antropocè); i un últim i breu capítol que ens ofereix l'anàlisi de tres vistes panoràmiques.
Itineraris? Explícitament no n'hi ha, aquests ja els trobareu al llibre de 1988. Busqueu-lo!

SOLER, David,  PALLÍ, Lluís i BRUSI, David
Geologia de les Guilleries i el Collsacabra. 4 itineraris pel sector gironí
UdG, 2013
Ressenya  escrita pel David Soler
Tenim a les nostres mans un llibre divulgatiu escrit per un grup d'investigadors del GEOCAMB (Centre de Geologia i Cartografia Ambiental, UdG) que han assumit el repte de presentar el patrimoni geològic de les Guilleries i el Collsacabra, una regió d'extraordinària complexitat geològica i bellesa, a un públic divers.
S’ha procurat oferir una guia que permeti lectures diverses, en funció dels propis coneixements i interessos del lector. Les fotografies i els gràfics hi tenen un paper primordial, i han estat seleccionades i dibuixats amb cura per tal d’il·lustrar i complementar les descripcions i fer-les més entenedores.
La guia s’estructura en dos grans blocs. En el primer es descriuen els trets més rellevants de la geologia de les Guilleries i el Collsacabra, tot posant un èmfasi especial en la descripció dels seus materials i estructures geològiques més característiques. També inclou una explicació, ordenada cronològicament, dels estadis de la història geològica de la regió.
El segon bloc aplega quatre itineraris geològics escollits. Els recorreguts han estat concebuts com un compendi de parades d’interès (n’hi ha un total de 26) al llarg de rutes que es proposa fer en vehicle. Així, els itineraris recorren la vall d’Osor, la vall del Ter entre el Pasteral i Susqueda, els voltants d’Amer i Sant Martí Sacalm, i finalment el sector entre el santuari del Far i el nucli de Falgars d’en Bas. Per a cada itinerari es proporciona un mapa de localització de les parades, amb informació tècnica sobre el seu interès, l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i les precaucions a tenir en compte. També s’incorpora un mapa i un tall geològic sintètic de la zona visitada. En cada parada, les profuses explicacions sobre la geologia s’acompanyen d’elements gràfics que en faciliten la interpretació, com ara fotografies panoràmiques i de detall, esquemes i dibuixos anotats. Al final de la guia es proporciona una relació de bibliografia científica sobre la geologia de la zona, i un glossari de termes geològics emprats en el text.

divendres, 11 abril de 2014

La vall penjada de la Rambla de Sant Nebridi (Vallès Occidental)

L’Andrés Aragoneses és un físic terrassenc que treballa a la UPC i que duu a terme una intensa i valuosa tasca de divulgació científica: amb l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, les seves activitats amb Planeta Da Vinci, les Jornades Divulgació de la Relativitat, etc. Gràcies a ell col·laboro amb el setmanari local NewT. Els articles que vaig hi vaig publicant els podeu llegir a Issuu. Us recomano que si voleu estar al cas us hi sindiqueu i els comenteu (i així jo sabré si li interessa a algú!).
L’Andrés també mou cada any la Setmana de la Ciència a Terrassa i si la cosa surt bé (estem de retallades!) per enguany estic preparant una xerrada sobre el patrimoni geològic egarenc i una sortida al camp.
El cas és que Terrassa no té catalogats els seus Punts d’Interès Geològic. I no per que no tingui res rellevant. D’entrada dos EIGC es troben total o parcialment dins el nostre terme municipal. Un és la Geozona 223 de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i l’altre IEG és la Geozona 333 de la Successió miocena de les Fonts de Terrassa-Montagut. Ara bé qualsevol geòleg que conegui el terme seria capaç de citar una vintena o més de llocs interessants de memòria, fins hi tot dins el casc urbà. Jo, a falta d’un estudi específic vaig pensar que de moment podria fer un llista informal, i poc a poc i amb més més rigor, una catalogació sistemàtica que quallés en un article extens, un mapa o fins hi tot una guia. El que es pugui! En aquest sentit us demano la vostra col·laboració: si coneixeu punts interessants, escriviu-me, si usplau.
Com el terme de Terrassa és molt gran i tampoc està tot a la bibliografia, vaig pensar que primer podria fer un escombrat d’ortofotos marcant llocs que em cridessin l’atenció i després avaluar-los sobre el terreny. També vaig pensar, que seria més fàcil localitzar coses dins el cas urbà revisant fotos aèries antigues. I aquí és on vaig tenir una agradable sorpresa en localitzar una captura fluvial i una vall penjada dins el Parc de Vallparadís, un antic torrent que creua la ciutat de nord a sud. Per desgràcia, la transformació d’aquest torrent en un parc urbà ha desvirtuat la seva geomorfologia i amb la situació actual no és evident. Si voleu una visió estereoscòpica de la imatge de 1946 aneu l’ortoxpres i a A vols fotogramètics marqueu Catalunya 1945-46 i a Visualització feu clic a Estéreo anaglif (us faran falta unes ulleres d’aquelles amb un vidre vermell i l’altre blau).
La Rambla de Sant Nebridi (marcada en color rosa) és un torrent de curt recorregut (uns 900 m) paral·lel al Torrent de Vallparadís (en blau) pel seu costat est, a  una distància mitjana l’un de l’altre d’uns 150 m. Pel que es pot veure a l’ortofoto de 1946 tenia un fons pla ocupat per horts i limitada per uns talussos, de no més de 2 m de desnivell. Abans de la captura ambdós rierols confluïen davant d’un petit turó anomenat la Muntanyeta.
En creuar l’actual carrer de la Igualtat, la Rambla feia un gir cap a l’est i el seu marge quedava a no més de 10 m  de d’interfluvi amb el Torrent de Vallaparadís. En aquest punt es produí la captura, que pot obeir a tres causes (o a la combinació d’elles).
1. En un meandre, el riu té tendència a erosionar per la seva cara externa. En un moment donat (paulatinament o mitjançat un chute channel durant una avinguda) es va trencat el límit de l’interfluvi i girà a l’oest abandonat el braç habitual.
2. L’erosió remuntat del Torrent de Vallparadís va capturar la Rambla de Sant Nebridi.
3. Causes antròpiques: per la raó que fos la Rambla es desvià artificialment cap el Torrent de Vallparadís mitjançant una rasa.

En les fotos històriques es pot veure que el tram abandonat de la Rambla quedava “penjat” entre 0,5-1 m sobre el torrent de Vallpardís. (actualment no es pot aprecia degut a totes les modificacions que ha patit). És a dir, que la captura no tingué lloc en temps moderns i va passar prou temps com per que el Torrent de Vallparadís s’encaixés després de la captura. Aquesta dada es podria utilitzar per calcular una data de captura aproximada.
Punt 1. Estem al coll on tingué lloc la captura. Frontalment, el gir a la dreta que fa el camí, correspondria aproximadament al meandre de la Rambla de Sant Nebridi.
Punt 2. Aquesta rampa correspon a l’antic canal de captura del Torrent del Vallparadis sobre la Rambla de Sant Nebridi
Punt 3. Llera del tram abandonat i penjat de la Rambla de Sant Nebridi a l’oest de la Muntanyeta.