divendres, 11 abril de 2014

La vall penjada de la Rambla de Sant Nebridi (Vallès Occidental)

L’Andrés Aragoneses és un físic terrassenc que treballa a la UPC i que duu a terme una intensa i valuosa tasca de divulgació científica: amb l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, les seves activitats amb Planeta Da Vinci, les Jornades Divulgació de la Relativitat, etc. Gràcies a ell col·laboro amb el setmanari local NewT. Els articles que vaig hi vaig publicant els podeu llegir a Issuu. Us recomano que si voleu estar al cas us hi sindiqueu i els comenteu (i així jo sabré si li interessa a algú!).
L’Andrés també mou cada any la Setmana de la Ciència a Terrassa i si la cosa surt bé (estem de retallades!) per enguany estic preparant una xerrada sobre el patrimoni geològic egarenc i una sortida al camp.
El cas és que Terrassa no té catalogats els seus Punts d’Interès Geològic. I no per que no tingui res rellevant. D’entrada dos EIGC es troben total o parcialment dins el nostre terme municipal. Un és la Geozona 223 de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i l’altre IEG és la Geozona 333 de la Successió miocena de les Fonts de Terrassa-Montagut. Ara bé qualsevol geòleg que conegui el terme seria capaç de citar una vintena o més de llocs interessants de memòria, fins hi tot dins el casc urbà. Jo, a falta d’un estudi específic vaig pensar que de moment podria fer un llista informal, i poc a poc i amb més més rigor, una catalogació sistemàtica que quallés en un article extens, un mapa o fins hi tot una guia. El que es pugui! En aquest sentit us demano la vostra col·laboració: si coneixeu punts interessants, escriviu-me, si usplau.
Com el terme de Terrassa és molt gran i tampoc està tot a la bibliografia, vaig pensar que primer podria fer un escombrat d’ortofotos marcant llocs que em cridessin l’atenció i després avaluar-los sobre el terreny. També vaig pensar, que seria més fàcil localitzar coses dins el cas urbà revisant fotos aèries antigues. I aquí és on vaig tenir una agradable sorpresa en localitzar una captura fluvial i una vall penjada dins el Parc de Vallparadís, un antic torrent que creua la ciutat de nord a sud. Per desgràcia, la transformació d’aquest torrent en un parc urbà ha desvirtuat la seva geomorfologia i amb la situació actual no és evident. Si voleu una visió estereoscòpica de la imatge de 1946 aneu l’ortoxpres i a A vols fotogramètics marqueu Catalunya 1945-46 i a Visualització feu clic a Estéreo anaglif (us faran falta unes ulleres d’aquelles amb un vidre vermell i l’altre blau).
La Rambla de Sant Nebridi (marcada en color rosa) és un torrent de curt recorregut (uns 900 m) paral·lel al Torrent de Vallparadís (en blau) pel seu costat est, a  una distància mitjana l’un de l’altre d’uns 150 m. Pel que es pot veure a l’ortofoto de 1946 tenia un fons pla ocupat per horts i limitada per uns talussos, de no més de 2 m de desnivell. Abans de la captura ambdós rierols confluïen davant d’un petit turó anomenat la Muntanyeta.
En creuar l’actual carrer de la Igualtat, la Rambla feia un gir cap a l’est i el seu marge quedava a no més de 10 m  de d’interfluvi amb el Torrent de Vallaparadís. En aquest punt es produí la captura, que pot obeir a tres causes (o a la combinació d’elles).
1. En un meandre, el riu té tendència a erosionar per la seva cara externa. En un moment donat (paulatinament o mitjançat un chute channel durant una avinguda) es va trencat el límit de l’interfluvi i girà a l’oest abandonat el braç habitual.
2. L’erosió remuntat del Torrent de Vallparadís va capturar la Rambla de Sant Nebridi.
3. Causes antròpiques: per la raó que fos la Rambla es desvià artificialment cap el Torrent de Vallparadís mitjançant una rasa.

En les fotos històriques es pot veure que el tram abandonat de la Rambla quedava “penjat” entre 0,5-1 m sobre el torrent de Vallpardís. (actualment no es pot aprecia degut a totes les modificacions que ha patit). És a dir, que la captura no tingué lloc en temps moderns i va passar prou temps com per que el Torrent de Vallparadís s’encaixés després de la captura. Aquesta dada es podria utilitzar per calcular una data de captura aproximada.
Punt 1. Estem al coll on tingué lloc la captura. Frontalment, el gir a la dreta que fa el camí, correspondria aproximadament al meandre de la Rambla de Sant Nebridi.
Punt 2. Aquesta rampa correspon a l’antic canal de captura del Torrent del Vallparadis sobre la Rambla de Sant Nebridi
Punt 3. Llera del tram abandonat i penjat de la Rambla de Sant Nebridi a l’oest de la Muntanyeta.

dimecres, 26 febrer de 2014

Notes geològiques des del Born (Barcelonès)

Si cerqueu arguments per carregar-vos el Centre Cultual el Born en trobareu molts (aquest blog d'un arqueòleg glamurós n'exposa alguns explicats amb àcida ironia): polítics, laborals, tècnics, veïnals, científics, sentimental, de gestió, de greuge comparatiu amb altres jaciments.  Tots vàlids, però no ens enganyem: tots pertanyen al primer grup i després, si ets més d'una corda o d'una altra, li pots treure més punta a una tema o a un altre. Aquest país és així.
Dit això ara imaginis que vostè és estranger o que aquest jaciment/centre cultural no és a Barcelona sinó a una altra ciutat guai, com per exemple, Dublín. Aliè a les polèmiques locals, vostè està descansant al modern pub de l'equipament prenent-se unes ostres i una Guiness i pensant: aquest irlandesos en saben de divulgar lo seu!
El Born és un jaciment arqueològic del XVIII, tot i que moltes edificacions tenen base gòtica. No esperaríem pas trobar res geològic però hi ha dues cosetes a veure per si us interessa el tema. La més important és que algú ha tingut la bona pensada d'explicar en un plafó l'origen geològic on s'assenta al Born. Aquí el reproduïm i resumim el seu text.
El barri de la Ribera ocupa l'extrem sud del delta del Besós, entre el mont Tàber i el graó barceloní. Entre el graó i el mar s'hi reconeixen tres ambients: els ventall al·luvials, els cordons litorals i les lleres de les rieres i torrents que hi desenvocaven i que formaven aiguamolls.
En el sector més litoral es formà un cordó sorrenc de 3 m d'alçada, format per grans calcaris procedents del Besós, sobre el qual, en època tardorromana s'assentà una gran necròpoli i segles més tard, l'església de Santa Maria del Mar.
El front litoral va anar creixent progressivament a base de l'acreció de cordons litorals. La construcció d'espigons afavorí aquest creixement i es formaren els terrenys on al s. XVIII es construí el barri de la Barceloneta.
I la duna? Tot i que a sota de molts edificis es pressuposa que poden haver-hi restes anteriors a l'enderrocament, es va prendre la decisió de no excavar per sota del paviment, excepte en aquells punts en que calia intervenir per restaurar o assegurar una zona malmesa. Ara bé, si reviseu l'extens informe de l'excavació sovint trobareu referències al fet de que algunes cases estan directa i escassament fonamentades sobre el substrat geològic. Això només es visible en el sector nord del jaciment, i en especial en aquests aflorament on dins un habitacle es pot observar un canal de grava amb materials litoantròpics excavat en la sorra de la platja.
Aquí sí que podem dir que sota les llambordes hi ha la platja!

 




dimarts, 11 febrer de 2014

Pícnic científic al Montseny amb molta geologia!

Normalment reservo les entrades d'aquest blog únicament a ressenyar indrets d'interès geològic, però faig una excepció per convidar-vos al proper Pícnic Científic del Montseny, que tindrà lloc el dia 2 de març.
Aquest pícnics els organitza Pèndulum, l'associació capitanejada pel divulgador televisiu i amic Marc Boada, i en aquesta ocasió un servidor actua de convidat. Potser heu compartit alguna jornada camp amb mi, però aquest bolo serà molt diferent.... 
Si voleu saber-ne més i venir, punxeu aquí i trobareu tota la informació.
Us espero al Montseny!

divendres, 31 gener de 2014

La Crosa de Sant Dalmai revisitada (Selva/Gironès)

Aquest mes es compleixen 6 anys de Bloc de camp. Durant aquest temps alguns dels indrets referenciats han mutat. Sis anys en geologia no són res, però si entrem en els detalls es comencen a percebre canvis. Hi ha espais que han patit la degradació ambiental o antròpica i altres se suposa que han millorat adequant-se per a la visita del gran públic. I dic se suposa per que de vegades no tinc molt clar si a mig o llarg termini pot tenir un impacte negatiu. Espero que la socialització del coneixement ho compensi. També cal tenir en compte que en sis anys pot sorgir nova bibliografia i revisitar un lloc a la llum de les novetats científiques és molt estimulant.
Una mica de tot això hi ha en aquesta visita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, del qual ja en vaig fer un ressenya el febrer del 2008 (la dono per llegida i així no cal que expliqui com s'hi arriba, que és un maar, etc.). Fa 6 anys visitar la Crosa era atansar-se a un indret anònim que mostrava la cicatriu de les graveres plenes de deixalles. Avui la gran gravera de les Guilloteres s'ha condicionat com aparcament de visitants i els afloraments estan tancats i senyalitzats. L'article Investigation of the inner structure of la Crosa de Sant Dalmai maar (Catalan Volcanic Zone, Spain) també ha aportat molta informació sobre la seva estructura i la seva evolució.
Aquesta revisita també va ser especial des del punt de vista humà, doncs anava molt ben acompanyat pel ja ara amic Ramon, un pou de món. En Ramon feia anys i els seus amics i familiars li van regalar una jornada de camp amb mi. Em sento molt afalagat de que algú pensi que passar un dia amb mi pot ser un regal!
Vàrem circumdar tot el cràter, uns 4 km de camí fàcil. A continuació us proposo que feu el mateix recorregut i paredes.
A: con de la Crosa (dipòsits de caiguda i d'onada). B: cràter de la Crosa (sediments lacustres corresponents a un antic llac). C: con secundari de la Crosa (petit volcà estrombolià). D: mantell de piroclasts d'onada i de caiguda de la Crosa. E: petita colada de lava basàltica. En negre el recorregut circular proposat.
PARADA 1. Gravera de les Guilloteres i mirador. Només estacionar al pàrquing de visites, al fons veureu la cicatriu de l'antiga gravera on s'explotaven els piroclasts projectats per la Crosa. És una ferida que talla perpendicularment el llavi oest del con i les condicions d'aflorament són excepcionals.
A simple vista es pot observar una alternança de capes fosques riques en cendres volcàniques basàltiques i capes més clares degut a al seva riquesa en cairells lítics del sòcol (bàsicament granitoides). Aquesta alternança és el resultat de diferents pulsacions freatomagmàtiques que podien donar lloc dipòsits de bretxes de caiguda balística o bé a onades i fluxos piroclàstics que viatjaven arran de terra. Aquests fluxos dipositaven una capa basal de centra i tot seguint, damunt seu, sedimentaven els elements més grollers, rics en lítics.
Sobre la gredera hi ha un petit mirador, l´únic punt que permet una visió bona i completa del volcà. L'edifici principal és un gran cràter d'explosió quasi circular amb un diàmetre màxim de 1300 m. La profunditat del cràter, però tant sols fa entre 15 i 74 m. A la l'esquerra de la foto, al llavi nord del cràter principal, hi ha un con d'escòries en ferradura obert al sud-sud-est.
PARADA 3. Camp d'en Cendra. El camí que creua el cràter pel mig vers els peus del con secundari transcorre entre nogueres i camps de cereals. Sabem per fons històriques que els aiguamolls ocupaven aquesta plana i que encara seria així si no fos per les mines d'aigua que drenen el cràter (trobareu un parell de plafons explicatius al respecte). Un cop dessecats els aiguamolls s'obria una gran i fèrtil plana horitzontal aprofitable al 100%... o quasi. Crida l'atenció que dos o tres petits punts no hagin estats romputs i hi creixi vegetació espontània.
Encerclat de vermell veiem un petit bosquet de pins al mig dels camps llaurats (el que hi a l'esquerra és una plantació de nogueres). El mateix camí l'evita i fa una giragonsa. Als pagesos els va fer una mandra còsmica treballar aquest tros de terreny tenint tanta terra lacustre, toveta i fèrtil a l'abast. Si li feu una ullada veureu que el sòl de la pineda és ple de fragments escoriacis. Tot sembla indicar, segons els estudis geofísics, que el con secundari en ferradura va emetre una colada de lava que omplí el maar (fletxes vermelles). Aquest bosquet probablement es tracti d'un punt en que la lava es trobi subaflorant (font: ICC).
PARADA 4. Con secundari. El camí s'enfila pel braç est del cràter en ferradura, de tipus estrombolià. Arreu veureu dipòsits escoriacis de caiguda, però just en la primera cruïlla de camins (marcat amb un estel blau la foto), al terra mateix hi ha algunes d'estructures molt curioses com aquesta:
Entremig de fragments escoriacis de caiguda de mida centimètrica i decimètrica hi ha aquest cos discoïdal d'uns 1,25 m de diàmetre. La seva superfície és més o menys plana i està arrodonida per les vores.
La superfície és llisa i sembla tenir com una mena de "pell" o escorça fina molt poc porosa, amb unes esquerdes molt característiques, i que salta fàcilment mostrant un interior molt més vesiculat.
Mirada lateralment, en els punts que es conserva la "pell", aquesta està plegada com un acordió. La interpretació que en faig d'aquest cos és que es tracta d'una bomba volcànica que tindria potser sobre 0,5 m de diàmetre i va impactar contar el terra quan ja s'havia comença a formar una escorça per refredament mentre l'interior encara era pastós. Aquest tipus de bombes se'n diuen de boïna (de caca de vaca, pels de ciutat): rodones, seques per fora i toves per dins
PARADA 5. Visió del cràter i el con per la vessat est. El camí circumval·la el cràter i ens permet veure com la vesant est té un pendent molt lleuger, cobrint amb un mantell de piroclasts ben bé 3,5 km. El pendent és tan suau que no s'aprecia ruptura amb la plana prevolcànica, a diferència del que passa amb la vesant oest del con, on teniu el cotxe aparcat (fixeu-vos en la imatge que obre l'article). Allí el con no va més enllà dels 300 o 500 m. Om especula que aquest dissimetria tant radical pot tenir dues causes: una podria ser l'orientació del pla de la falla del sòcol, per on ascendirien els materials eruptius en un direcció preferent, i l'altra, més difícil de demostrar, l'acció dels vents dominants.
PARADA 6. Sant Llop. Poc abans de l'ermita de Sant Llop, la màxima altura del con, arribareu a un coll per on ascendeix el camí que ve del poble de la Crosa. És un bon punt per fer una vista del paisatge de la Selva. L'ermita romànica de Sant Llop patí diverses modificacions per adequar-la com a torre militar de senyals òptiques. És curiós constatar com en aquesta comarca, moltes torres de senyals i defensa estan construïdes damunt de pitons volcànics, com el Puig Sardina, els únics punts elevats de la plana. Un altre canvi recent és que tot aquest sector està tancat amb una xarxa metàl·lica molt sòlida i alta. Al costat de l'ermita, rera la tanca, s'hi ha edificar una torre metàl·lica de uns 20 m d'alçada i que no sembla pas de vigilància forestal. Des de dalt la vista del cràter deu ser magnífica, però no dona la impressió que l'amo de tot això vulgui visites. Algú sap què ha passat aquí?
Si algú coneix l'amo del tros, que li deixi pujar i em passi les fotos.
PARADA 7. Gravera de can Costa. La gravera de can Costa és un aflorament excel·lent on es poden observar materials semblants a la de les Guilloteres. Fa uns anys estava ocupada per un cap d'avellaners i s'hi podia accedir a la base. Avui els avellaners no hi són i la tanca anteriorment mencionada impedeix el pas. Us haureu de conformar en mirar-la des de la part superior:
Vista des de dalt de la gravera de Can Costa.
Per últim, un consell al responsable de la museització a base de plafons d'aquest espai: els serveis d'un editor científic bo no són prescindibles. El que s'hi explica als plafons (i n'hi ha molts), en termes general és correcte. Ara bé: ortotipogràficament i gramaticalment és un pet. Els gràfics són per plorar: a aquestes alçades no es poden publicar imatges pixelades com si estiguessin escanejades a 72 ppm a partir d'un original de 5x5 cm i imprimir-les a 20x20 cm. Ni mapes rars que no puguin ser entesos pels profans: o posem un bon mapa "clàssic" amb les seves cotes, colors i camins a lo Alpina, o una ortofoto.
Lo dels talls geològics mereix estirada d'orelles a part: els esquemes que expliquen com evolucionà la Crosa, si no ets geòleg, no s'entenen: els elements representats no guarden cap mena d'escala o proporció, els colors són equívocs i la orientació és enganyosa: si l'observador té en el seu camp de visió un element que està a la dreta, aquest element en el plafó ha d'estar a la dreta!