divendres, 10 d’abril de 2015

Conglomerats ordovicians de la Molina (Cerdanya)

Dins del catàleg d'espais d'interès geològics de la Generalitat trobem regions tant grans com tot Sant Llorenç, plenes de geodiversitat; a espais de no més d'un parell o tres de metres quadrats com el que ens ocupa, amb un interès molt concret. Pel que fa a importància científica ja veiem que la mida no importa.
Això em fa pensar amb una facècia que explicava un profe meu (no se fins a quin punt certa, fins a quin punt per fer la gràcia o fins si tot, fins a quin punt inspirada per vapors inspirats). Deia, que passejant pels Pirineus un geòleg belga o neerlandès, l'home, es va emocionar com un nuvi en trobar no se quin aflorament de quatre pams a partir del qual un compatriota seu feia molts anys havia tret conclusions súper importants per desentrellar la tectònica de la serralada. Cert o no, jo crec que si ets un ciutadà del Benelux, tot el que sigui anterior al quaternari i aixequi més de 10 m sobre el nivell del mar ja ha de ser l'hòstia d'exòtic.
Bé, tornat a l'aflorament que ens ocupa, en si es tracta d'un aflorament rocós que es troba a uns 200 o 300 m a l'oest de l'estació de tren de la Molina, dalt d’un petit turó dels Prats del Paborde, a tocar de la via del tren i al peu de la carretera de La Molina a La Masella. Un cop sigueu allà, si us bé de gust, podeu acostar-vos fins el dolmen del Paborde, que es troba a quatre passes, al final del mur de pedra; i també fa de bon observar les formes fluviolacustres que genera el torrent de les Pletasses.
C. Alternança centimètrica de gresos i lutites (Fm. Jújols, Cambroordovicià). B. Conglomerats (Fm. Rabassa, Ordovicià superior) A. Gresos, microconglomertas, lutites i roques vulcanoclàstiques (Ordovicià superior). L'estel marca l'aflorament.
Aquest punt és un dels millors afloraments dels conglomerats de l’ordovicià superior (probablement caradocians) del Pirineu (Formació conglomerats de La Rabassa). La seva potència oscil·la entre pocs metres, en la majoria dels casos, i 150 metres. Entre La Molina i Toses és de l’ordre de 40 m. La seva significació geològica és molt rellevant ja que diversos autors consideren que són discordants per damunt dels materials cambroordovicians infrajacents.
Visió general de l'aflorament.
No és pas l'únic lloc on afloren, ja que la formació La Rabassa forma part del massís del Canigó-Carançà. Com la resta de materials d’aquest massís, han experimentat els efectes de la deformació herciniana i de la deformació alpina posterior. La primera ha quedat enregistrada àmpliament en forma de nombroses estructures de deformació (plecs, clivatge, falles etc.). La deformació alpina posterior ocasionà una deformació fràgil localitzada al voltant d’un seguit de d'encavalcaments que poden tenir desplaçaments cap al sud importants.
Un d’aquest encavalcaments és el de Ribes-Camprodon, que situa aquests materials sobre el silurià i el devonià formant els propers relleus de la Tossa d’Alp i Puig Llançada.
Els còdols varien de subangulosos a subarrodonits, localment són angulosos, i tenen una mida màxima de 50 cm.
Els còdols són bàsic ament de quars, pissarres i quarsita i majoritàriament no estan en contacte entre si. Es pot apreciar que estan deformats.
Els còdols de quars s'identifiquen fàcilment.
En primer terme els gresos i lutites de la Fm. Jújols, (Cambroordovicià), i en segon terme, discordants, els conglomerats de la Fm. Rabassa (Ordovicià superior).

dimarts, 31 de març de 2015

El pla de l'encavalcament de l'escata de les Pedritxes-La Pineda als Caus (Vallès Occidental)


En la literatura divulgativa sovint trobem un error que diu (o dona a entendre) que la farina de falla de Ribes Blaves i d'altres punts situats al llarg de la Falla del Vallès són producte de l'esfondrament del Vallès, és a dir de la mecànica distensiva que formà la fossa durant el miocè. Però això no és així. Aquesta farina de falla és paleocena i es forma durant una etapa anterior en que la falla del Vallès tenia caràcter direccional senestra, tal com demostra l'anàlisi de les estries de deformació dels blocs de roca atrapats dins la farina i altres indicadors.
Ribes Blaves, per si no sabeu a què em refereixo.
La pròpia mecànica transpressiva de la falla propicià l'emplaçament d'encavalcaments del sòcol mesozoic i paleozoic sobre la conca de l'Ebre, de tal manera que els plans d'encavalcament han d'arrelar amb la Falla del Vallès.

Esquema general de l'escata de les Pedritxes. La fletxa verda marca la situació de l'aflorament comentat (tall de l'ICGC)
Si això és així, seria possible trobar una farina de falla anàloga a la de Ribes Blaves a al base dels plans d'encavalcament paleozoics sobre els materials detrítics de la Conca de l'Ebre?

La resposta és que sí, tot i que per desgràcia no hi ha gaires bons afloraments on es vegi el contacte net. Però jo tinc localitzat un punt clar i accessible, de llibre. I de passada fem una mica d'itinerari geològic.
Mapa geològic de la zona (Cartografia ICGC). En groc la pista que va de la carretera de Rellinars als Caus i punts d'interès. Ordv: pissarres i esquist (ordovicià). EBbmp: formació Bretxes de la Torre (eocè). La trama taronja amb rodonetes són els conglomerats de Sant Llorenç del Munt (eocè).
Si aneu per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, durant els primer 6 km travessareu les pissarres, esquists i metavulcanites ordovicianes de l'escata d'encavalcament de les Pedritxes-La Pineda. Uns metres abans del trencall que va a la urbanizació dels Caus trobareu que la litologia canvia i passa a la formació Bretxes de la Torre, formada per esbadregalls de cairells paleozoics i que és contemporània a l'emplaçament de l'escata d'encavalcament. Per desgràcia els sòls i al·luvions quaternaris i la vegetació no permeten observar el pla d'encavalcament.
Punt1. Formació bretxes de la Torre.
Detall de la inconfusible formació bretxes de la torre, formada gairebé exclusivament per cairells de pissarra.
Un centenar de metres abans d'arribar al km 7, a mà dreta hi ha un pista que porta a l'urbanització dels Caus, passant pels Caus pròpiament dits, un punt d'interès geològic descrit en una entrada anterior.

Punt 2. Surgència dels caus, situada en el primer nivell de conglomerats de Sant Llorenç, just per sobre de les bretxes de la Torre
La pista puja travessant les bretxes de la Torre primer, i després el conglomerats de Sant Llorenç, sempre vorejant l'encavalcament però sense cap aflorament clar.
Punt 3. Conglomerats de Sant Llorenç. El cabussament denota que estan afectats per la tectònica compressiva de l'encavalcament.
Un parell de centenars de metres abans d'arribar a la urbanització dels Caus trobem el pla d'encavalcament, de llibre.

Punt 4. La part rogenca inferior són les bretxes de la Torre, i el materials gris-ocre superior són pissarres i esquis ordovicians. En el contacte hi ha un nivell d'uns 25 cm de farina de falla.
Detall del nivell del farina de falla.
Una altra visió.

Parada 5. De nou, les bretxes de la Torre però amb una litologia una mica diferent a la del primer aflorament


dissabte, 7 de març de 2015

Xerrada "El patrimoni geològic de Terrassa. Tresors amb milions d'anys d'història"

Aprofito per convidar-vos a la meva conferència-xerrada "El patrimoni geològic de Terrassa. Tresors amb milions d'anys història" que tindrà lloc el proper 20 de març a les 19 h a la Biblioteca Central de Terrasssa.
El que vareu venir a la xerrada del novembre sapigueu que parlarem de moltes més coses. Us faig cinc cèntims del que explicaré.

Terrassa té un termes municipals força entens, de més de 70 quilòmetres quadrats. Alhora es troba a cavall de tres grans estructures geològiques: la Conca de l'Ebre (la vesant sud de Sant Llorenç del Munt), la Serralada Prelitoral (on destaca l'encavalcament de les Pedritxes-la Pineda) i la Depressió Prelitoral (en que part es troba reblerta per sediments miocens i en part per l'extens ventall al·luvial de la riera de  les Arenes). Aquest dos fets determinen una gran geodiversitat, i de retruc, potencialment força elements que es podrien catalogar com a patrimoni geològic.

El Catàleg d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya situa tres punts que es troben total o parcialment dins el terme de Terrassa: l'extrem SO del Parc de Sant Llorenç, amb Castellsapera i les Pedritxes i la succesió miocena de les Fonts de Terrassa-MontagutÒbviament una catalogació a nivell de país deixa fora molts punts d'interès comarcal i local. No existeix una catalogació com a tal i tinc el projecte personal de dur-la a terme (mico en mico i al meu aire, a estonetes lliures) i que finalment cristal·litzi en algun tipus de publicació guia o mapa del que tots en podem gaudir. Els seguidors d'aquest bloc ja coneixereu alguns d'aquests espais.

El terme municipal és molt gran, però el casc urbà també: som uns 270.000 habitants que sobretot estem assentats sobre el ventall de la Riera de les Arenes. Bé, i la meitat occidental i sud (Can n'Aurell, La Maurina, Roc Blanc, Can  Boada, Can Parellada...) sobre petits turons miocens. Això fa que una part del territori estigui ocult als nostre ulls, però això també fa que sigui un repte interessant trobar els rastres i restes del subsòl en la topografia urbana (rieres, terrasses, turons...)

De moment el que tinc és una llista informal. Aquí us l'enumero per per algú de vosaltres me'n vol suggerir més:
  • Castellsapera (cingles i avenc)
  • Conglomerats monogènics de Puig Codina-Turó de la Carlina
  • Mass flow dels Alts de la Pepa
  • Formació Bretxes de la Torre a la capçalera del Torrent del Llor
  • Les Foradades (cavitats)
  • Els Caus (surgència intermitent)
  • Superfície d'encavalcament a la Urb. els Caus
  • Metavulcanites ordovicianes de les Pedritxes
  • Ignimbrites bandejades de la Font de la Teula
  • Lutites grises cambrordovicianes de l'EUNCET
  • Metamorfisme de contacte a l'entorn del Parc Audiovisual
  • Pegmatites del Parc Audiovisual
  • Dolerites de la carena del Molinot
  • Falla direccional de Coll Cardús
  • Turó de Roques Blanques (mirador i restes de la pedrera)
  • Farina de falla de Can Font de Gaià
  • Farina de falla de torrent de Can Candi
  • Farina de falla de Can Ginebreda
  • Pedrera del Perrotet en conglomerats de la Base del Buntsandstein
  • Pedrera de Can Candi en gresos del Buntsandstein
  • Granitoid de de l'EUNCET
  • Badlands de Can Font de Gaià
  • Secció de ventall de la riera de les Arenes a la Gravera de Can Carbonell
  • Contacte per falla miocè/quaternari a Can Colomer
  • Terral de Can Carbonell
  • Falles inverses i directes en el miocè de l'IES Torres de Palau. Mirador
  • Gravera abandona de Can Boada
  • Diferents restes del traçat dels torrents que travessaven el pla de Terrassa (torrent del Palau, del Salt, el Bisbe, de la Maurina...)
  • Barres anastomosades a la llera de la riera de les Arenes
  • Terrasses del torrent de Vallpardís
  • Gravera miocena de Can Guitard
  • Quaternari del la Trincera del la RENFE a Torrebonica
  • Gravera de miocena del Pla de la Llebre
  • Gravera de miocena de la Creu del Conill
  • Terrals miocè de la Plana Freda de Can Missert
  • Miocè de Can Casanoves
  • Miocè al·luvial distal del Parc Vallès
  • Miocè de Can Bonvilar
  • Terral miocè de Can Poal
  • Captura de Rambla de Sant Nebridi
  • Jaciment plistocè de Vallparadís
  • Restes del torrent de l'Aucuba al barri del s. XX
  • Miocè "urbà" del turó de l'Argila-esglèsia de Sant Valentí
  • Secció de terrassa fluvial a Can Jofresa
  • Terrasses del riera del Palau a Can Guitard
  • Discordança miocè/antropocè a la BP-1503, a Can Jofresa
  • Discordança miocè/quaternari a la C-1415a, a l'Esparedenyera
  • Mirador de la Creu dels Tres Batlles
  • Mirador de Vista Alegre
  • Mirador del Horts de Can Casanoves
  • Riscos geològics al transvasament dela Riera del Palau
Contacte per falla miocè-quaternari a Can Colomer
Neotectònica a l'IES Torre del Palau
Restes de la pedrera de Roques Blanques
Farina de falla a Can Font de Gaià
Malgrat que és força extensa tinc força buits territorials. Hi ha alguns espais sobre els que tinc poc coneixement directe i dels qual m'agradaria rebre informació que serà d'agrair. Per exemple:

  • Hi ha alguna sèrie meta-sedimentària interessant a la zona de les Pedritxes-La Pineda?
  • Hi ha mineralitzacions remarcables en algun punt del terme?
  • Hi ha quelcom interessant a la zona de Can Bonvilar-Torrebonica-Els Bellots?
  • A la Carena del Ginard i la zona de Can Sales fa pinta que hi ha estructures tectòniques remarcables, tant en el paleozoic com en el contacte Prelitoral-Vallès.
  • Hi ha res a destacar a la zona de Can Amat de les Farines?
  • I a la zona de les Martines-Els Quatre Vents?
  • Sabeu on són els filons de quars que s'explotaven per fer vidre?
  • Teniu identificats riscos reològics rellevants (esllavissades, processos erosius...)
  • Sabeu si hi ha res d'arqueosísmica?
  • Teniu identificats panoràmiques geològiques?
  • Fonts que tinguin rellevància geològica
  • Etc.

En una hora de xerrada no dona per parlar tot això. En ella introduirà el concepte de patrimoni geològic, es descriurà a grans trets la geologia del terme de Terrassa i la seva geodiversitat, exposarà quina és la situació del seu patrimoni geològic i de la llista primera mostrarà una selecció d'uns 20 punts com a màxim.

Animeu-vos a venir i expliqueu-me coses!

dissabte, 31 de gener de 2015

L'Isona tufa mount complex. 1a part: els Estanys de Basturs (Pallars Jussà)

És molt probable que hagis estat o hagis sentit a parlar dels Estanys de Basturs (al municipi d'Isona-Conca Dellà). En un país escàs de zones humides aquests petits estanyols sovint es citen com exemple de surgència càrstica (el volum III de l'Enciclopèdia de Història Natural del Països Catalans hi dedica un bon article). El seu valor ecològic i geològic està clar i no debades estan catalogats com a PEIN i en el catàleg d'Espais d'Interès Geològic.
Però de fet els estanys de Basturs són l'aspecte més pintoresc d'una estructura geològica molt més gran i de rellevància internacional, molt menys coneguda. De fent, ni tant sols està tota catalogada en els EIG (sols els estanys), bàsicament perquè l'any 2004 encara no es tenia una consciència prou clara de la seva excepcionalitat i la bibliografia era molt escassa. Estem parlant de l'Isona tufa mount complex (no se ben bé com traduir-lo al català... alguna idea?) de la qual els estanys són la part activa surgent.
Jo en vaig tenir coneixement arran de la publicació l'any 2013 d'un article on es descrivia amb detall l'estructura i origen d'aquest dom travertínic i se'n feia una extrapolació a certes estructures marcianes (veure Morpho-stratigraphic characterization of a tufa mound complex in the Spanish Pyrenees using ground penetrating radar and trenching, implications for studies in Mars i una versió oberta a Tufa mounds on Earth and Mars). Les implicacions extraterrestres pallareses van tenir cert ressò a la premsa i des d'aleshores tenia al cap escapar-m'hi. Gràcies a en David Soler he pogut tenir accés a algunes publicacions.
Ortofoto del complex (ICC) i interpretació publicada a Morpho-stratigraphic characterization of a tufa mound complex in the Spanish Pyrenees using ground penetrating radar and trenching, implications for studies in Mars. S'observen tres generacions de travertins (de sud a nord, de més antiga a més moderna) i s'assenyalen les surgències inactives que corresponen a antics estanys i que adopten una morfologia característica semblant a petits volcans. Els Estanys de Basturs són la part que es manté activa del complex.
La part més gran de l'estructura forma un promontori travertínic troncocònic aplanat, d'uns 9 km2 anomenat Mont de Conques (és a dir, "muntanya dels clots"). S'eleva uns 100 m sobre la Conca de Tremp i conté una sèrie de depressions circulars amb vores sobreelevades, a la manera de petits cràters volcànics (un mínim d'11).

La idea era recórrer aquest turó però per manca de temps no vaig arribar als punts més sucosos com el Col·lector (el "cràter" més gran) o la Cassola (amb un pilar de carbonat molt dur central que correspon al vent o xemeneia de sortida de l'aigua mineralitzada, una mena de fumarola continental). Els que us presento és l'entorn dels Estanys de Basturs i estarem pendents d'una nova oportunitat.

L'Isona tufa mount complex està generat per la baixada natural d'aigua subterrània procedent de l'aqüífer artesià de la Conca de Tremp, conegut com sistema Areny-Montsec. Es tracta d'un aqüífer desenvolupa en litologies carbonàtiques (calcàries i calcarenites) que mostra una permeabilitat per fissuració i carstificació. El subsòl de la Conca de Tremp és un sinclinal laxe i just en l'eix d'aquest plec es genera el sobreeixidor natural de l'aqüífer. La descàrrega artesiana d'aigua a pressió carregada de carbonat de calci genera aquest monticle travertínic que acreciona al voltant dels estanys surgents.
L'entorn dels estanys és un museu de fàcies travertíniques: de cascada, de vessant, de presa,sediments lacustres i palustres i anells de toves, entre altres.
Recomano accedir als estanys des de la carretera LV-5113 de Conques a Sant Romà d'Abella. Cap el km 1 hi ha la pista que hi fa cap, el Camí de les Bulles. Al cap d'uns 500 m, a mà dreta veureu una zona d'horts i camps entollats (les Bulles) que indiquen una àrea palustre de surgència difusa.
A al punt anomenat Cruïlla dels Estanys hi ha un aparcament. El corriol que porta a l'Estany Gros transita per una pollancreda. Cal fixar-se en el sòl pla, porós, blanquinós i saturat d'aigua que correspon a les fàcies pool.

Punt 1. L'Estany Gros té uns 75 m de diàmetre i una fondària màxima de 15 m. En alguns documents es cita com un estany generat per dissolució del subsòl i col·lapse gravitatori, com els de la zona de Banyoles, però això no és així en cap cas.
L'Estany Gros té un petit mirador al marge nord.
En els marges de l'Estany Gros es pot observar una secció de les fàcies pool.
Parada 2. Entre els dos estany hi ha una zona una mica més elevada coronada per un mirador. Correspon a l'anell de toves de l'Estany Gros (fàcies rimstone), desfigurat per antigues extraccions de travertí.
Antiga extracció a l'anell de toves de l'Estany Gros
Aspecte dels travertins de la fàcies d'anell.
Parada 3. Vista des del mirador. A la dreta tenim l'Estany Xic (d'uns 30 m de diàmetre i una fondària de 10 m). Fixeu-vos que es troba molt lleugerament elevat sobre els camps, i no enfonsat, com li correspondria a un estany per col·lapse. Això és deu al fet de que quan l'aigua sobreeix diposita el carbonat formant un anell travertínic que creix cap amunt i cap els costats, com un conus. La plana llaurada de la dreta, més fosca, correspon a una  àrea palustre dessecada.
Parada 4. A la Cruïlla dels Estanys trobem aquest aflorament que corresponen a les fàcies palustres.
La fàcies palustre es caracteritza per una porositat molt baixa, amb un aspecte sucrós i algun nòdul més dur que m'imagino d'origen pedològic.
Parada 4. L'aflorament més interessant es troba al marge del Camí de les Pedres Altres, cap el poblet de Basturs. De baix a dalt tenim: 1. Graves al·luvials, molt cimentades per les aigües carbonatades percolants. 2. Paleosòl. 3. Nivell palustre (el mateix que el de la cruïlla). 4. Paleosòl i 5. Fàcies de carbonats de vessament.

Nivell edàfic entre els conglomerats al·luvials i el nivell palustre de gra fi. Els travertins de vessament són molt més porosos  i tous degut a els incrustacions vegetals i els abellerols aprofiten aquesta característica per excavar-hi els niu.