dilluns, 21 abril de 2014

Especial Sant Jordi: les noves guies geològiques de l'any

L'any passat vaig publicar un top 10 de les millors guies geològiques de Catalunya. Com a tota llista de preferits hi ha molta subjectivitat i la sensació de que algunes publicacions de menor extensió també mereixien, com a mínim, ser llistades. Ja ho faré en una altra ocasió, ja que enguany estem de sort, i he de donar espai a 5 novetats, totes de qualitat. I dic com a mínim per que tinc la recança de que han sortit més coses que desconec. Si és el cas, amables lectors, m'agradaria que m'ho féssiu saber. També m'agradaria incloure les guies de camp dels congressos, un material una mica difícil d'aconseguir si no hi has participat, però sempre sucós. En tot cas, estic obert a fer una segona part d'aquesta entrada.
Bon Sant Jordi!

MARTÍNEZ, Albert i TUDELA, Marc
Els tresors geològics del Parc natural del Cadí-Moixeró. 1 Pedraforca - Comabona - Fonts del Llobregat
Itineraris geològics/Parc Natural del Cadí-Moixeró, 2013
En Marc Tudela és un geòleg jove i emprenedor que juntament amb el també geòleg i il·lustrador Albert  Martínez Rius i l'hidrogeòleg Roberto Espínola impulsen un ambiciós projecte de divulgació i geoturisme anomenat Itineraris Geològics.
Quan l'IGC tenia pressupost i feia cartografiar el país, en Marc i l'Albert es van patejar el Cadí i el Pedraforca pam a pam i es pot dir que s'ho coneixen com el pati de casa. Trobo genial que tot aquest gabadal de coneixement el posin el servei de tots i hagin publicat aquesta obra, pensant sobretot en cobrir un buit pel que fa a la literatura divulgativa orientada als visitants dels nostres parcs naturals.
Consta d'una part introductòria on s'expliquen alguns fonaments bàsics de la Geologia, i la formació dels Pirineus en general i el Parc Natural del Cadí-Moixeró en particular, i tres itineraris on parada a parada es  mostra la gènesi i el valor d'alguns PIG (per exemple: les mines de carbó del Pedraforca, l'escull d'hippurites de Gòsol, la falla de Prat d'Aguiló, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, etc.) amb una gran quantitat d'esquemes, mapes i fotos.

LÓPEZ, Nieves (text) i PÉREZ, Iván (fotografies)
Geologia i paleontologia per a aficionats. Excursions pel Pallars i l'Alt Urgell.
Entrecomes, 2013
L'any 2010 es va morir prematurament la paleontòloga Nieves López, una persona molt estimada per tots els que la coneixien. Nascuda a Burgos, i professora de la UCM, va dur a terme una intensa tasca de recerca al Pallars i l'Alt Urgell, fins el punt que enamorada d'aquelles terres, tenia una caseta a Riuet on hi passava llargues temporades.
De savis n'hi ha molts, però la Nieves tenia un do extraordinari per fer entendre la geologia i la paleontologia al més profà. De caràcter entusiasta i vital, els nens del poble l'esperaven il·lusionats cada estiu per anar a buscar fòssils amb ella, com una mena de fada de la ciència!
Aquest llibre recull de manera molt acurada els quatre cursos divulgatius que ella impartí: els texts, els esquemes, els mapes; i a més les fotos que per a l'ocasió ha fet de nou el seu fill Iván Pérez que recorda cada punt i cada enquadrament on la seva mare explicava els secrets del paisatge a un públic bocabadat .
Una iniciativa molt interessant i sorprenent per una editorial que tot just comença, Entrecomes. També ha sortit publicat en castellà.

CARRERAS, Jordi  i DRUGUET, Elena
Illustrated field guide to the geology of Cap de Creus
UAB, 2013
Vaig tenir la sort de ser alumne d'en Jordi Carreras. Els estudiants el coneixíem pel malnom de "el Vikingu": menut, entusiasta, de poques paraules i precises, amb la seva barba i pèl rogent enseguida quedava vermell sota l'inclement meteorologia de la seva segona llar, el Cap de Creus, conferint-li cert aspecte nòrdic. Cal dir que li teníem molt afecte!
Tenir un paratge geològic com el Cap de Creus és una sort, però el que fa que aquest indret valgui quelcom per a la humanitat, és sobretot gràcies a que en Jordi i l'Elena li han dedicat la vida. Si no, solament seria un paisatge pintoresc acaparat pel dalinisme.
Jo vaig patir jornades llargues i solitàries trescant pels entorns de Can Rabassers, traçant sobre el paper de ceba clivatges a escala 1:1000. Confesso que no vaig entendre gaire res. El metamorfisme no és lo meu, però aquell home em va donar la oportunitat de de conèixer un paisatge brutal que el tinc ficat dins el meu cervell reptilià.
Si us passa com a mi, que el metamorfisme el porteu fatal, aquesta guia ens dona una segona oportunitat. La introducció exposa la situació geològica del Cap de Creus i explica els principis bàsics per reconèixer al camp diferents estructures metamòrfiques. La segona part consta de 9 itineraris geològics sensacionals amb gran quantitat de fotografies i esquemes.

ROSELL, Joan
Gestació i naixement de la Serra del Montsec
Garsineu, 2014
Els alumnes d'en Joan Rosell podríem definir el mestre entre mestres amb molts adjectius superlatius (per bé i per mal), però tots el estaríem d'acord amb qualificar-lo com a patriota dels seus estimats Montsec i la Vall d'Àger.
En Joan i la Carme Llompart ja ens vàrem sorprendre l'any 1988 amb la publicació de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d'Àger, la primera guia geològica popular i moderna del nostre país.
Davant del perill de repetir-se revisitant la mateixa regió, en Rosell ha aconseguir una guia que complementa l'anterior, amb una part introductòria que situa el lector no especialista en el concepte del cicle geològic i la formació de Catalunya en general i els Pirineus en particular, i una segona part que repassa període a període l'estratigrafia d'aquesta serra (des dels origens fins l'antropocè); i un últim i breu capítol que ens ofereix l'anàlisi de tres vistes panoràmiques.
Itineraris? Explícitament no n'hi ha, aquests ja els trobareu al llibre de 1988. Busqueu-lo!

SOLER, David,  PALLÍ, Lluís i BRUSI, David
Geologia de les Guilleries i el Collsacabra. 4 itineraris pel sector gironí
UdG, 2013
Ressenya  escrita pel David Soler
Tenim a les nostres mans un llibre divulgatiu escrit per un grup d'investigadors del GEOCAMB (Centre de Geologia i Cartografia Ambiental, UdG) que han assumit el repte de presentar el patrimoni geològic de les Guilleries i el Collsacabra, una regió d'extraordinària complexitat geològica i bellesa, a un públic divers.
S’ha procurat oferir una guia que permeti lectures diverses, en funció dels propis coneixements i interessos del lector. Les fotografies i els gràfics hi tenen un paper primordial, i han estat seleccionades i dibuixats amb cura per tal d’il·lustrar i complementar les descripcions i fer-les més entenedores.
La guia s’estructura en dos grans blocs. En el primer es descriuen els trets més rellevants de la geologia de les Guilleries i el Collsacabra, tot posant un èmfasi especial en la descripció dels seus materials i estructures geològiques més característiques. També inclou una explicació, ordenada cronològicament, dels estadis de la història geològica de la regió.
El segon bloc aplega quatre itineraris geològics escollits. Els recorreguts han estat concebuts com un compendi de parades d’interès (n’hi ha un total de 26) al llarg de rutes que es proposa fer en vehicle. Així, els itineraris recorren la vall d’Osor, la vall del Ter entre el Pasteral i Susqueda, els voltants d’Amer i Sant Martí Sacalm, i finalment el sector entre el santuari del Far i el nucli de Falgars d’en Bas. Per a cada itinerari es proporciona un mapa de localització de les parades, amb informació tècnica sobre el seu interès, l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i les precaucions a tenir en compte. També s’incorpora un mapa i un tall geològic sintètic de la zona visitada. En cada parada, les profuses explicacions sobre la geologia s’acompanyen d’elements gràfics que en faciliten la interpretació, com ara fotografies panoràmiques i de detall, esquemes i dibuixos anotats. Al final de la guia es proporciona una relació de bibliografia científica sobre la geologia de la zona, i un glossari de termes geològics emprats en el text.

divendres, 11 abril de 2014

La vall penjada de la Rambla de Sant Nebridi (Vallès Occidental)

L’Andrés Aragoneses és un físic terrassenc que treballa a la UPC i que duu a terme una intensa i valuosa tasca de divulgació científica: amb l’Agrupació Astronòmica de Terrassa, les seves activitats amb Planeta Da Vinci, les Jornades Divulgació de la Relativitat, etc. Gràcies a ell col·laboro amb el setmanari local NewT. Els articles que vaig hi vaig publicant els podeu llegir a Issuu. Us recomano que si voleu estar al cas us hi sindiqueu i els comenteu (i així jo sabré si li interessa a algú!).
L’Andrés també mou cada any la Setmana de la Ciència a Terrassa i si la cosa surt bé (estem de retallades!) per enguany estic preparant una xerrada sobre el patrimoni geològic egarenc i una sortida al camp.
El cas és que Terrassa no té catalogats els seus Punts d’Interès Geològic. I no per que no tingui res rellevant. D’entrada dos EIGC es troben total o parcialment dins el nostre terme municipal. Un és la Geozona 223 de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i l’altre IEG és la Geozona 333 de la Successió miocena de les Fonts de Terrassa-Montagut. Ara bé qualsevol geòleg que conegui el terme seria capaç de citar una vintena o més de llocs interessants de memòria, fins hi tot dins el casc urbà. Jo, a falta d’un estudi específic vaig pensar que de moment podria fer un llista informal, i poc a poc i amb més més rigor, una catalogació sistemàtica que quallés en un article extens, un mapa o fins hi tot una guia. El que es pugui! En aquest sentit us demano la vostra col·laboració: si coneixeu punts interessants, escriviu-me, si usplau.
Com el terme de Terrassa és molt gran i tampoc està tot a la bibliografia, vaig pensar que primer podria fer un escombrat d’ortofotos marcant llocs que em cridessin l’atenció i després avaluar-los sobre el terreny. També vaig pensar, que seria més fàcil localitzar coses dins el cas urbà revisant fotos aèries antigues. I aquí és on vaig tenir una agradable sorpresa en localitzar una captura fluvial i una vall penjada dins el Parc de Vallparadís, un antic torrent que creua la ciutat de nord a sud. Per desgràcia, la transformació d’aquest torrent en un parc urbà ha desvirtuat la seva geomorfologia i amb la situació actual no és evident. Si voleu una visió estereoscòpica de la imatge de 1946 aneu l’ortoxpres i a A vols fotogramètics marqueu Catalunya 1945-46 i a Visualització feu clic a Estéreo anaglif (us faran falta unes ulleres d’aquelles amb un vidre vermell i l’altre blau).
La Rambla de Sant Nebridi (marcada en color rosa) és un torrent de curt recorregut (uns 900 m) paral·lel al Torrent de Vallparadís (en blau) pel seu costat est, a  una distància mitjana l’un de l’altre d’uns 150 m. Pel que es pot veure a l’ortofoto de 1946 tenia un fons pla ocupat per horts i limitada per uns talussos, de no més de 2 m de desnivell. Abans de la captura ambdós rierols confluïen davant d’un petit turó anomenat la Muntanyeta.
En creuar l’actual carrer de la Igualtat, la Rambla feia un gir cap a l’est i el seu marge quedava a no més de 10 m  de d’interfluvi amb el Torrent de Vallaparadís. En aquest punt es produí la captura, que pot obeir a tres causes (o a la combinació d’elles).
1. En un meandre, el riu té tendència a erosionar per la seva cara externa. En un moment donat (paulatinament o mitjançat un chute channel durant una avinguda) es va trencat el límit de l’interfluvi i girà a l’oest abandonat el braç habitual.
2. L’erosió remuntat del Torrent de Vallparadís va capturar la Rambla de Sant Nebridi.
3. Causes antròpiques: per la raó que fos la Rambla es desvià artificialment cap el Torrent de Vallparadís mitjançant una rasa.

En les fotos històriques es pot veure que el tram abandonat de la Rambla quedava “penjat” entre 0,5-1 m sobre el torrent de Vallpardís. (actualment no es pot aprecia degut a totes les modificacions que ha patit). És a dir, que la captura no tingué lloc en temps moderns i va passar prou temps com per que el Torrent de Vallparadís s’encaixés després de la captura. Aquesta dada es podria utilitzar per calcular una data de captura aproximada.
Punt 1. Estem al coll on tingué lloc la captura. Frontalment, el gir a la dreta que fa el camí, correspondria aproximadament al meandre de la Rambla de Sant Nebridi.
Punt 2. Aquesta rampa correspon a l’antic canal de captura del Torrent del Vallparadis sobre la Rambla de Sant Nebridi
Punt 3. Llera del tram abandonat i penjat de la Rambla de Sant Nebridi a l’oest de la Muntanyeta.

dimecres, 26 febrer de 2014

Notes geològiques des del Born (Barcelonès)

Si cerqueu arguments per carregar-vos el Centre Cultual el Born en trobareu molts (aquest blog d'un arqueòleg glamurós n'exposa alguns explicats amb àcida ironia): polítics, laborals, tècnics, veïnals, científics, sentimental, de gestió, de greuge comparatiu amb altres jaciments.  Tots vàlids, però no ens enganyem: tots pertanyen al primer grup i després, si ets més d'una corda o d'una altra, li pots treure més punta a una tema o a un altre. Aquest país és així.
Dit això ara imaginis que vostè és estranger o que aquest jaciment/centre cultural no és a Barcelona sinó a una altra ciutat guai, com per exemple, Dublín. Aliè a les polèmiques locals, vostè està descansant al modern pub de l'equipament prenent-se unes ostres i una Guiness i pensant: aquest irlandesos en saben de divulgar lo seu!
El Born és un jaciment arqueològic del XVIII, tot i que moltes edificacions tenen base gòtica. No esperaríem pas trobar res geològic però hi ha dues cosetes a veure per si us interessa el tema. La més important és que algú ha tingut la bona pensada d'explicar en un plafó l'origen geològic on s'assenta al Born. Aquí el reproduïm i resumim el seu text.
El barri de la Ribera ocupa l'extrem sud del delta del Besós, entre el mont Tàber i el graó barceloní. Entre el graó i el mar s'hi reconeixen tres ambients: els ventall al·luvials, els cordons litorals i les lleres de les rieres i torrents que hi desenvocaven i que formaven aiguamolls.
En el sector més litoral es formà un cordó sorrenc de 3 m d'alçada, format per grans calcaris procedents del Besós, sobre el qual, en època tardorromana s'assentà una gran necròpoli i segles més tard, l'església de Santa Maria del Mar.
El front litoral va anar creixent progressivament a base de l'acreció de cordons litorals. La construcció d'espigons afavorí aquest creixement i es formaren els terrenys on al s. XVIII es construí el barri de la Barceloneta.
I la duna? Tot i que a sota de molts edificis es pressuposa que poden haver-hi restes anteriors a l'enderrocament, es va prendre la decisió de no excavar per sota del paviment, excepte en aquells punts en que calia intervenir per restaurar o assegurar una zona malmesa. Ara bé, si reviseu l'extens informe de l'excavació sovint trobareu referències al fet de que algunes cases estan directa i escassament fonamentades sobre el substrat geològic. Això només es visible en el sector nord del jaciment, i en especial en aquests aflorament on dins un habitacle es pot observar un canal de grava amb materials litoantròpics excavat en la sorra de la platja.
Aquí sí que podem dir que sota les llambordes hi ha la platja!

 




dimarts, 11 febrer de 2014

Pícnic científic al Montseny amb molta geologia!

Normalment reservo les entrades d'aquest blog únicament a ressenyar indrets d'interès geològic, però faig una excepció per convidar-vos al proper Pícnic Científic del Montseny, que tindrà lloc el dia 2 de març.
Aquest pícnics els organitza Pèndulum, l'associació capitanejada pel divulgador televisiu i amic Marc Boada, i en aquesta ocasió un servidor actua de convidat. Potser heu compartit alguna jornada camp amb mi, però aquest bolo serà molt diferent.... 
Si voleu saber-ne més i venir, punxeu aquí i trobareu tota la informació.
Us espero al Montseny!