diumenge, 31 agost de 2014

Discordança progressiva de Sant Salvador de les Espases (Baix Llobregat)

Els llocs de frontera sempre són interessants. A la interfície entre sistemes sempre passen coses.  En altres ocasions he fet referència a l'interessant patrimoni geològic que atresora l'espai entre el Llobregat i Coll Cardús (Vacarisses/Terrassa), al límit entre la Serralada Prelitoral i la Conca de l'Ebre, i dins de la segona categoria, entre els ventalls al·luvials de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Cada passeig que hi faig em porta una sorpresa. (aïr mateix sense anar més lluny, pels volts de Puig Ventós vaig trobar unes mineralitzacions de coure que crec inèdites i que seran objecte d'una propera entrada). No en va hi ha tres geòtops inclosos en el catàleg de la Generalitat: Ribes Blaves, la riera de Sant Jaume i el que avui ens ocupa, la discordança progressiva de Sant Salvador de les Espases. 
A part de l'interès geològic, l'ermita de Sant Salvador (Olesa de Montserrat/Vacarisses/Esparraguera) bé val una visita pel seu interès paisatgístic i històric. Està declarada  Bé Cultural d'Interès Nacional (1949) i està encastellada dalt d'una cresta conglomeràtica, les Roques de l'Afrau, de fàcil defensa, encarada frontalment a Montserrat de la que ens ofereix unes vistes magnífiques.
Ermita de Sant Salvador de les Espases. La paret limita directament sobre la superfície de discordança, un fet realment curiós.
El camí més curt és el que puja des del balneari abandonat de la Puda, de fort desnivell, però us aconsello carenejar pel corriol que corona la Carena de Can Torrella (Vacarisses), que surt de la masia homònima i ofereix en quasi tot el seu recorregut vistes de 360º geològicament molt interessants.
Aquesta ermita era l'antiga capella del Castell de les Espases, un castell de frontera, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. L'edifici actual correspon a una reforma del segle XVI a la que se li han anat sumant altres. Una part de l'edifici és d'accés lliure i s'utilitza com a petit refugi: hi ha unes taules, una llar de foc, unes graelles, una petita cisterna d'aigua... Uns excursionistes veterans d'Olesa pugen cada cap de setmana, en tenen cura, i ofereixen beguda als visitant. Gràcies ells aquest edifici no s'ha ensorrat pel vandalisme.
Tornant a la geologia, la carena de les Roques de l'Afrau conté una discordança sintectònica molt clara i didàctica, molt vistent gràcies a la pobre vegetació de la zona. Aquesta discordança és fruit de les relacions de compressió de la Serralada Prelitoral sobre la Conca de l'Ebre i afecta una porció molt petita dels conglomerats, passant ràpidament en dues direccions (cap a conca i cap a la serralada) a superfícies de continuïtat estratigràfica o paraconformitats. L’angle de rotació associat a aquesta discordança és d’uns 25 graus. Podeu trobar informació molt més detallada a Sedimentary response to thrusting and fold growing on the SE margin of the Ebro basin (Paleogene, NE Spain)
La imatge següent està presa des de  les restes del castell mirant cap a l'est (el nord és a l'esquerra i el sud a la dreta).
a) Puig Cendrós. b) Pla del Fideuer. c) Roques de l'Afrau. d) Coll de Bram. e) Puig de l'Hospici.
1)  Triàsic. 2) Bretxes del Cairat (Cuisià). 3) Gresos i lutites amb intercalacions de conglomerats de a Formació de la Salut (Cuisià-Lutecià). El 4) correspon a un dels trams conglomeràtics especialment potent, de la Formació de la Salut. 5) Conglomerats polimíctics de la Formació Montserrat (Bartonià). 6) Gresos i lutites versicolors. Són dipòsits lacustres i palustres molt interessants per la seva escassetat en un entorn deposicional fonamentalment subaeri (Bartonià). 7) Gresos, bretxes i lutites vermelles (Bartonià). 8) Gresos i lutites vermelles amb intercalacions conglomeràtiques de la Formació Vacarisses (Bartonià). El 9) correspon a un tram conglomeràtic. 10 Prim tram margós amb ostreids (Bartonià).
Conglomerats de la Formació Montserrat, a la superfície de dicordança (material 5).
Lutites versicolors. El trams més durs contenen oncòlits (material 6)


Formació Vacarisses (material 8)

dijous, 14 agost de 2014

Vine a conèixer la geologia del Montcau el proper 7 de setembre (Bages)

El Montcau, amb 1.057 m, és el segon cim en alçada del massís de Sant Llorenç del Munt. Està situat en la seva àrea nord, en el terme de Mura. El seu nom prové del llatí "mont calvus", és a dir, muntanya calba o pelada, gràcies al seu perfil piramidal i despullat de vegetació. És un cim molt accessible i freqüentat, amb molt bones vistes sobre gran part de la Catalunya Central, fins els Pirineus.


Els amics de l'Escola de Natura i Formació la Muntada m'han convidat a explicar-vos la geologia d'aquest indret en una sortida matinal el proper 7 de setembre. Us explico una mica què veurem per que aneu salivant i després de la jornada farem un article més extens amb les contribucions de tots els que hi participeu. Per a més informació i inscripcions truqueu als telèfons 937 141 053 o 636 717 821 o bé escriviu a p.santllorenc.munt@diba.cat. El punt de trobada és a les 10 h al centre d'Informació del Coll d'Estenalles.
El recorregut és circular i apte per a totes les persones en condicions físiques estàndard. Pujarem fins el cim pel corriol oest, baixarem fins a coll d'Eres, on hi ha unes restes arqueològiques probablement iberes i tornarem al Coll d'Estenalles per la pista.

Ens centrarem en tres aspectes:
  • El Montcau està format enterament per conglomerats massius de les fàcies proximals del ventall al·luvial de Sant Llorenç del Munt. Observarem algunes característiques sedimentològiques i estratigràfiques d'aquests materials i n'explicarem el seu origen.
  • El modelat del relleu, condicionat per la massivitat d'aquests materials, les falles i diàclasis, la seva permeabilitat, etc.
  • Interpretació panoràmica de les grans estructures geològiques regionals que s'observen des del cim.
Els Cortins s'individualitzen de la resta del Montcau gràcies a una falla de salt molt petit però d'efecte geomorfològic molt evident.

Els escassos sòls que s'arrapen a aquest pelat i costerut cim són molt fràgils i interessants.
La massivitat dels conglomerats es veu alterada per algunes discontinuïtats, com aquest pla d'estratificació on es troben les petites coves dels bisbe.
Vessant oest del Montcau.
Animeu-vos a venir!


dissabte, 31 maig de 2014

Vine de cap de setmana geològic a Falgars (Berguedà)

Falgars és un paratge preciós del Catllaràs (Alt Berguedà) que conec des de jovenet. Amb els anys he establert una bona amistat amb la gent que porta l'hostatgeria del Santuari de Falgars i m'han convençut (sense haver d'insistir gaire) per organitzar un cap de setmana geològic molt especial.
Us explico una mica què farem per que aneu salivant i després de la jornada farem un article més extens amb les contribucions de tost els que hi participeu.
Es tracta d'una sortida divulgativa i no calen coneixements previs de geologia. Tant si coneixeu Falgars i us interessa tenir un altre punt de vista, com si voleu iniciar-vos en el món de la geologia i alhora fruit d'un bon paisatge, una bona taula i un bon llit, aquesta és al vostra.
L'activitat comença el dia 21 de juny a les 22 h, després de sopar. Faré una presentació en que explicaré quatre coses bàsiques per que a l'endemà s'entengui millor tot el que veurem:
  • El temps geològic. Les eres i períodes
  • El cicle geològic.
  • Quins tipus de roques hi, en especial les roques sedimentàries que veurem al camp.
  • Com es deformen les roques: plecs, falles i encavalcaments.
  • Introducció a la formació dels Pirineus de en general i del Catllarès en particular.
  • Què és un mapa geològic i com l'hem de llegir.
A l'endemà, el dia 22, després d'esmorzar, a les 10 h  començarem un recorregut a peu des de la casa, apte per a qualsevol persona en condicions físiques normals. És el tram marcat en vermell. Lliurarem un petit dossier a tots el participants.
  • Els materials verds són del cretaci superior, bàsicament calcàries amb abundant fauna marina, sobretot rudistes. Farem especial atenció als fòssils que s'hi troben. També hi ha un tram conglomeràtic al·luvial
  • Els materials blaus són del Juràssic, sobretot calcàries dipositades en un ambient somer, també amb abundant fauna marina i estromatòlits.
  • Els materials rosats són del Keuper, essencialment carnioles i algun tram de guix.
Observeu que l'itineri travessa un front d'encavalcament. Amb això també ens hi fixarem.
Aprendrem a distingir les roques, els fòssil i a interpretar les senyals que contenen.


Les condicions per participar les trobareu aquí. El telèfon de Falgars per apuntar-vos és el 93 744 10 95.
animeu-vos que riurem!

dilluns, 26 maig de 2014

Panoràmiques geològiques des del Turó de Roques Blanques (587 msnm) i el Turó de Sant Joan (619 msnm) (Vallès Occidental)

Després de mesos de tenir enganxat nas al vidre de la ferreteria, aquell martell de geòleg Bellota va ser meu. Aleshores tindria 14 o 15 anys i amb el Sebi, el Caballé i potser algú més vàrem fer una estrena com cal. El sr. Caballé ens va portar un diumenge en cotxe fins la pedrera de Can Candi, al turó de Roques Blanques, una enorme explotació de calcàries del Muschelkalk al nord de Terrassa. Era una cicatriu omnipresent que  formava part de l’skyline local. 
Mentre el bon home s’esperava llegint el diari a l’entrada de la pedrera nosaltres iniciàrem la nostra cacera de minerals. No us ho creureu, però al tornar al cotxe, l’explanada d’entrada de l'explotació estava plena de famílies fent pícnic! Gent passant el dia en un lloc post-apocalíptic.
Itinerari recomanat des de Can Roure (Matadepera). A. Antics forns de calç. B. Cim del Turó de Roques Blanques (mirador). C. Turó de Sant Joan (mirador). D. Aflorament de metaignimbrites del Collet de Can Roure.
La pedrera de Can Candi era il·legal i estigué activa de manera intermitent des de mitjans dels 60 fins a inicis dels 90 (malgrat que el web municipal posi anys 70). 
Al llarg del camí que puja des de Can Roure es poden veure vàries restes de forns de calç. Van estar actius ben bé fins els anys 50. Després entrà en funcionament la pedrera de Can Candi i la cocció de la roca calcària passà a ser un procés més industrial, a al pròpia explotació.
Aleshores començà els seu rebliment amb runa i al seva posterior restauració com a espai de lleure periurbà. La gent continua venint a fer pícnic, però ara ja no sembla Txernòbil. Una restauració en la que no hauria costa gens deixar a la vista alguns Punts d’Interès Geològic (PIG). Només han deixat sense tapar un petit talús de calcàries del Muschelkalk inferior com a darrer testimoni del que fou l’explotació. 
Aflorament calcari del cim. Ara potser sigui el darrer aflorament lliure d'aquests materials dins el terme de Terrassa.
Indirectament, però, el que ha esta un encert és condicionar el cim com a mirador, amb una barana, unes taules de pícnic i un plafó amb una foto amb el nom del principals accidents geogràfics. És el primer cim de certa alçada de la Serralada Prelitoral en aquesta zona, encarat al Vallès i a tocar de l’àpex del ventall de la Riera de les Arenes, la qual cosa ens proporciona una panoràmica geològica de categoria.
Les falles principals estan marcades amb línies discontínues. En color rosat, la Serralada Litoral: 1. Serralada de Marina, 2. Collserola i 3. Garraf. En vermell la Serralada Prelitoral: 4. Turó de Sant Joan. El blau, la 5. Depressió del Penedès, a l'oest del Llobregat i 9, la Plana del Vallès, a la zona de Sant Cugat del Vallès. En ocres, els turons de la Serralada Transversal Vallesana, formada per tres horts principals limitats per falles: 6. Serra de les Aimerigues, constituïda per bretxes i lutites de l'Aragonià superior-Turolià inferior, corresponents a les fàcies proximals del ventall al·luvial del sistema Terrasa-Viladecavalls. 7. Serra de Montagut-Les Martines i 8. Serra de Galliners, formades ambdues per graves, gresos i pelites de l'Aragonià Mitjà-Vallesià superior i que corresponen a les fàcies proximals i mitjanes del ventall al·luvial d'Olesa-Les Fonts. Per últim, en verd, l'extens ventall al·luvial pleistocè-actual de la Riera de les Arenes.
El miradors panoràmics o viewpoints són un cas molt particular de PIG doncs costa d’encaixar en la definició de patrimoni geològic de la Declaració de Digne (Occitània, 1991): “el conjunt de recursos naturals, en general no renovables, siguin formacions, estructures, geològiques, formes del terreny o jaciments paleontològics i mineralògics, que permeten reconèixer, estudiar i interpretar la història geològica de la Terra i els processos que l’han modelat fins a la seva configuració actual”. No encaixen en la primera part de la definició, doncs no són objectes geològics en si (fins hi tot un edifici podria ser un mirador). Però si que encaixen en la segona part, doncs ens permeten reconèixer i interpretar grans estructures. I són un regal pels ulls.
El segon mirador és menys conegut però més espectacular, doncs ofereix una vista de 360º tant a la Depressió del Vallès com de la vessant oest de Sant Llorenç del Munt, a la Conca de l'Ebre. No en va els ibers el van escollir per fer-hi una petit assentament, que no ha estat mai excavat però que om pot intuir per la presència de diversos marges i murets.

En ocre i blau, la Serralada Prelitoral. Davant tenim dos turons formats bàsicament per materials del Muschelkalk, però en que també trobem argiles paleocenes amb Bulimus, a la base de les falles inverses, marcades amb línies discontínues: 1. Turó de Calderols i 2. El Pujol. Cap a l’est, el Muschelkalk no aflora perquè està cobert per l’extensa escata d’encavalcament paleozoica de Castellar del Vallès (3), en blau. Aquesta escata tindria una extensió molt més gran i en resten dos klippes fàcils de situar perquè sobre ells hi ha sengles torres d’alta tensió: 4. Serra del Brucs i 5. Can Torres.
En rosat, la Conca de l’Ebre. El paisatge està dominat per l’immens vaixell conglomeràtic de 6. Sant Llorenç del Munt, a l’est de la Riera de les Arenes, i el de la 7. Serra de l’Obac. Són conglomerats al·luvials poligènics molt massiu, però destaquen tres nivells guia principals (i altres de secundaris més primets) formats per conglomerats monogènics, de còdols carbonatats. Gràcies a ells també es possible detectar algunes falles verticals de direcció SE-NO  que en tallen la continuïtat.
Un tema que considero molt interessant i que no està massa estudiat són els extensos i potents peudemonts quaternaris (8),en verd, que cobreixen la vessant i que s’imbriquen amb els materials al·luvials de la Riera de la Arenes, de fet tenen una gran solució de continuïtat amb el propi ventall de la Riera que s’obre cap a la plana, que ja us he ensenyat en el gràfic anterior. En certa manera sembla una mena d’àpex intramuntanyec. En tota la Serralada Prelitoral no trobem un fenomen d’acumulació de materials quaternaris d’aquest magnitud i se’m fa difícil d’imaginar-ne la raó si no hi ha certa col·laboració neotectònica.
Vist el mirador, de tornada cap el cotxe, al Collet de Can Roure, trobem un excel·lent aflorament d'ignimbrites riolítiqiues cambrordovicianes, xulo xulo.