dimarts, 2 desembre de 2014

El lliscament pla del Pas de la Devesa (Berguedà)

Donar als geòlegs visualitzadors cartogràfics online com el de l'IGCC o el Street View ha estat com donar ulleres de raig X als guipaires. De les moltíssimes aplicacions que tenen una de les millors és poder fer-se una bona idea del territori abans de trepitjar-lo.
El cas és que preparant un excursió al Refugi del Rebost, observo que a la BV-4024, de Bagà Coll de Pal, cap el km 11,5 el Street View dona unes imatges, si més no, molt fotogèniques d'estrats de diferents tonalitats. En podreu trobar mostres, molt millors que les fetes per mi si feu una cerca a Flicrk.
L'entorn a primer cop semblava geotècnicament força inestable, com si a l'obrir la carretera s'haguessin generat una sèrie de desmunts i inestabilitats en cadena. Però la cosa clarament anava més enllà en observar la foto del vol americà del l'any 1956, prèvia a la construcció de la carretera. La pobre vegetació del moment permet delimitar amb molta claredat dos grans lliscaments plans d'ordre hectomètric que pràcticament colmaten o obturen dos terços dels antics camps del Paller de Dalt. Sembla que fins hi tot tancaren el pas del petit torrent de la Canal Mala, però això estaria bé anar a veure-ho in situ. Ha de ser realment interessant. A veure si algú s'anima i ens ho explica!
Ortofotos de 1956 i 2014 respectivament. En lila el lliscament pla principal, i en blau el secundari. En color verd hi ha marcat un altre fenomen de vessant, un con d'enderrocs que no té relació genètica directa amb els anteriors fenòmens.
Via Internet no m'ha esta possible trobar bibliografia al respecte (que no vol dir que no n'hi hagi), però a jutjar per la minsa colonització vegetal dels enderrocs en la foto del 1956 (d'on fins hi tot es poden distingir  blocs d'ordre decamètric) podria aventurar que la catàstrofe tingué lloc com a molt tard a principis del segle XX.
Imatge de l'any 1981 procedent de l'arxiu fotogràfic del CEC (aquí pels crèdits). A l'entorn de la masia abandonada del Paller de Dalt s'observen blocs mètrics i una colonització vegetal incipient. El pla de lliscament principal és perfectament visible.
En primer terme la capçalera del lliscament gran, que deixa net i clar el sostre de estrat que fa de rampa, i al fons, amb força vegetació incipient, la cicatriu del lliscament menor, sobre el mateix estrat gris.
Situats a peu de la carretera la vista és magnifica, fins hi tot hi ha un mirador per deixar el cotxe. La causa del lliscament sembla bastant clara. Ens trobem amb un conjunt de capes que cabussent vers el sud uns 45º, formant un pla estructural. Es tracta de materials garumnians en que s'alternen capes competents calcàries i capes més incompetents argiloses.
A l'esquerra, el nivell més competent format per calcàries micrítiques maastrichtianes, i a la dreta,  una alternança de conglomerats, gresos, lutites i margues garumnianes del trànsit cretaci-paleocè (un bon lloc per cercar restes de dinosaures?). Per tant, la sèries està invertida. Els nivells rogencs pelítics han actuant de pell de plàtan sobre la qual han lliscat vessant avall  les calcàries maastrichtianes. El tall en si és molt interessant i s'observen tot tipus d'estructures sedimentàries, com fòssils, paleocarst, hard-grounds, etc. Algun estudiant de darrer curs diplomatura es podria animar a fer la columna.
Detall dels  nivells pelítics garumnians que han actuat de nivell de  desenganxament. Caminant per la carretera vas sentint un lleuger clic clic clic... de les pedretes que van rodolant. Fa una mica de iuiu.
Visió del camp del Paller de Dalt des del Pas de la Devesa. El turó arrodonit i emboscat abaix a la dreta del camp és la part terminals de la llengua d'enderrocs principal. Si feu zoom sobre el prat veureu alguns blocs isolats de mida considerable.
El cingle de l'esquerra és el Solell de Claniars, format per calcàries i dolomies ilerdianes i que com es pot observar, pateix freqüents despreniments que han creat un con d'enderrocs als seus peus.

diumenge, 2 novembre de 2014

Esteu convidats a la xerrada i sortida sobre el patrimoni geològic de Terrassa

L'Andrés Aragoneses és un físic de la UPC i divulgador que impulsa iniciatives com Planeta da Vinci o diferents activitats dins la Setmana de la Ciència a Terrassa. És un bon amic que ha tingut a bé convidar-me a participar, juntament amb altres divulgadors de més categoria, a la Jornada Ciència i Història a Terrassa.
Aquesta jornada recorrerà diferents etapes de la història de Terrassa passant per la geologia, els materials, la arqueologia, la relativitat i la paleontologia.

El que queda de la pedrera de Can Candi.

La meva activitat consta de dues parts: la primera és una xerrada de 10 minuts explicant en què consisteix el patrimoni geològic en general, posant especial èmfasi en el seu valor científic i cultural, i mostrar d'alguns punts d'interès geològic situats en el terme de Terrassa. Podeu descarregar-vos la meva presentació.
Recreació del jaciment de Vallparadís.
La segona part és un itinerari que anirà del mNATEC a Can Boada, a la perifèria de la ciutat, durant la qual es farà una introducció a l'estructura geològica on s'assenta el terme municipal i es visitaran alguns punts d'interès geològic.

Aquest és el programa:

10:00 - 10:10 Recepció dels assistents
10:10 - 10:20 Presentació de la jornada per part de les autoritats
10:20 - 10:30 El patrimoni geològic de Terrassa (Isaac Camps)
10:30 - 11:00 El Torrent de Vallparadís, una finestra oberta a la Terrassa de fa un milió d'anys (Joan Madurell)
11:00 - 11:25 Pausa cafè
11:30 - 12:00 Terrassa, paradís material (Marc Boada)
12:00 - 12:30 Recerca a la Seu d'Ègara (Gemma García)
sessions paral·leles (a escollir)
(a) 12:30 - 13:00 Einstein, relativitat i Terrassa (Andrés Aragoneses)
(b) 12:30 - 13:50 Visita al patrimoni geològic de Terrassa (Isaac Camps)
13: 00 - 13:50 Taula rodona amb els ponents i debat .
13:50 Clausura de la Jornada

La jornada tindrà lloc al mNACTEC (Rambla d'Ègara 270, Terrassa)

Inscripcions gratuïtes a: terrassauniversitat@terrassa.cat o 937363023. Si voleu assistir a la meva sortida cal especificar-ho.

Pots descarregar-te el programa.

Ens veiem!

dissabte, 25 octubre de 2014

Un tast d'arqueosísmica al monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Berguedà)

Tornant amb la família i amics del Moixerò, en Pep ens va suggerir visitar el monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà), recentment restaurat per al Diputació de Barcelona. El cas és que es va convertir en un interessant i inesperat tast d'arqueosismologia. Recomano la visita, val la pena.
L'arqueosismologia és una disciplina relativament nova que complementa o es suma a les no gaire més antigues de la neotectònica i la paleosísmica. És a dir, que és lo últim de lo últim, o si més no, tal com s'entén actualment.
És una disciplina que es basa en l'estudi dels antics terratrèmols per mitjà dels indicadors que romanen en el registre arqueològic com per exemple, capes de destrucció, construccions lineals (viaductes, camins, canal...) desplaçades per la ruptura de la superfície, danys estructurals en edificis, senyals de reparacions, etc.
Penseu que en un  terratrèmol un edifici pateix vibracions longitudinals i transversals deixant indicadors molt característics i diferents dels deixats per altres anomalies del terreny com l'assentament del subsòl, el col·lapse gravitacional, allaus i rierades, etc. En són exemple les dovelles sortides cap en fora de l'arc, la dovella central desplaçada cap avall (!), parets plegades ("ondulades"), fractures conjugades, columnes rotades o amb els blocs que les formen situats en ziga zaga... Aquí us podeu descarregar un pòster amb alguns exemples.
Doncs resulta que cap allà els segles  IV o V hi havia una comunitat d'eremites vivint en unes coves  del talús de la terrassa fluvial del Bastareny. Coves en un talús de grava? No les he vist però per alguns dels blocs de construcció que s'observen en l'edifici i les abundants fonts de l'entorn (una d'elles, al monestir mateix) cal pensar que originalment serien balmes afavorides per al precipitació de travertins de vessant (primera interacció geologia-arqueologia).

Situació geològica de Sant Llorenç prop Bagà, en un terrassa del Bastareny. El substrat està format per guixos i pelites del keuper.
Cap el segle VI o VII fan assentar els eremites sobre la terrassa  i els construïren una petita església (sembla que si el poder els subvencionava el culte els tenia més controlats que no pas fent d'okupes), però l'església bendictina actual es basteix en diverses fases a partir del segle X. Curiosament s'edificà amb la part posterior a ponent i l'entrada a llevant (i no com la majoria d'esglésies romàniques). La raó també és geològica: la part posterior, on hi ha l'altar i el més sagrat, es fonamenta sobre els substrat del vessant del Serrat de les Hores, mentre que la resta està fonamentada sobre les graves de la terrassa, menys consolidades.
Va passant la història fins convertir-se en un gran monestir amb claustre, refectori, hospital, molins, horts.... i ens plantem al dia 2 de febrer de 1428, quan un terrible terratrèmol assolà grap part de la Catalunya Vella: un desastre molt ben documentat en obres com Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. El resultat és que gairebé que tot el que no s'assentava sobre la roca mare anà a terra o quedà molt malmès. Curiosament va aguantar força intacta la meitat de l'església, que estava edificada sobre roca ferma, .
En taronja, la part del monestir que va anar a terra i el blau, el rebliment de runes i dipòsits de vessant  de marcà el nou nivell de circulació. 
Com era un moment de crisi forta el monestir no es reconstrueix i es procedeix a aixecar una paret per tancar l'església per llevant i a enderrocar i terraplenar amb la runa gairebé la meitat de l'interior de l'església i la terrassa fluvial, elevant el nivell de circulació ben bé 2 o 3 m. D'aquest fet s'havia perdut la documentació històrica, però a molts els sobtava que arran de terra en la paret sud hi hagés una finestra!
A la meitat que es conservà dempeus es podem apreciar moltes estructures arqueosísmiques.
Passegeu-hi i descobriu-les.
El que més sobta, i que es veu millor des de dins que des de fora, és l'evident desplom de les parets.
Els blocs de les columnes estan desplaçats en ziga zaga alguns mm, però suficient per veure's a simple vista.

La paret està ondulada com una ruffle!
Com fou un input inesperat no us puc explicar gaire més, però a veure si algú de vosaltres s'anima  a anar-hi ben documentat pot aportar més detalls.

dilluns, 6 octubre de 2014

Jaciment d'icnites de Ponts (Noguera)

Fa un parell d'anys, un estudiant de batxillerat (o la seva mare, o la seva professora, ara no ho recordo exactament...) va contactar amb mi  per comenta-me que prop de Ponts havia vist el que semblava un jaciment de petjades, si en sabia alguna cosa i si volia anar a fer una ullada. Per les fotos aportades, hi havia moltes possibilitats. Era inèdit? Malgrat la seva ubicació a peu de carretera, molt visible, semblava que no hi havia bibliografia sobre el cas. I li vaig aconsellar el que s'ha de fer en aquests casos: posar-se en contacte amb la gent del ICP.
Situació geològica del aflorament
I així va ser. Un dia hi van fer cap amb l'amic Joan Madurell per confirmar que sí, que eren icnites d'algun vertebrat. Per desgràcia, malgrat que estava convidat, no vaig poder assistir-hi.
El cas és que temps al temps, d'aquella troballa n'ha sortir un estudi fantàstic, amb una metodologia de treball molt professional, el darrer primer premi del Treballs de Recerca de convocat pel Memorial Manuel Vázquez Montalbán Petjades Fóssils prop de Ponts (La Noguera). Estudi d'un nou jaciment de la mà d'en Nil Rodés que ha tingut el detall de citar-me en els agraïments. Gràcies Nil.
Per treure'm l'espineta clavada, fa uns dies, anant de camí a Isona vaig aprofitar per parar i delectar-me amb aquest interessant jaciment.
Visió general del sector principal. Una part molt important del jaciment es va despendre (blocs ocres del terraplè) a principis de l'any 2014.
Un altre punt de vista del jaciment
L’aflorament està situat al SO de Ponts, al marge dret (venint de Calaf) de la carretera C-1412, prop del quilòmetre 3, en que sembla una extracció abandonada, molt fàcil d'identificar.
El conjunt d'icnites principal aflora sobre un estrat de gresos grisos de gra fi d'una potència de 10-12 cm amb un cabussament d'uns 70º i que fan pensar per la disposició en una mena de Fumanya en petit. Altres estrats inferiors i superiors presenten guixos, margues i marques típiques d'un ambient palustre: esquerdes de dessecació, pistes d'invertebrats, taques de reducció i oxidació, marques de branquetes, etc, i també, algunes petjades en condicions d'aflorament pitjors. Om data aquests materials del Priabonià.
En l'extrem esquerre de l'aflorament la densitat de penjades és tal les fa gairebé indistingibles les unes de les altres
En Nil, en el seu estudi, identifica 6 tipus d'animals diferents, totes de de mamífers tetràpodes, tot i que no és fàcil determinar de quins, degut al mal estat de conservació de les impressions encara que la forma, mida i la distribució suggereix que potser es tracta de cèrvids.
Gràcies als blocs despresos es poden observar les petjades amb detall.
Es poden identificar fins a 6 tipus de petjades.