dissabte, 7 març de 2015

Xerrada "El patrimoni geològic de Terrassa. Tresors amb milions d'anys d'història"

Aprofito per convidar-vos a la meva conferència-xerrada "El patrimoni geològic de Terrassa. Tresors amb milions d'anys història" que tindrà lloc el proper 20 de març a les 19 h a la Biblioteca Central de Terrasssa.
El que vareu venir a la xerrada del novembre sapigueu que parlarem de moltes més coses. Us faig cinc cèntims del que explicaré.

Terrassa té un termes municipals força entens, de més de 70 quilòmetres quadrats. Alhora es troba a cavall de tres grans estructures geològiques: la Conca de l'Ebre (la vesant sud de Sant Llorenç del Munt), la Serralada Prelitoral (on destaca l'encavalcament de les Pedritxes-la Pineda) i la Depressió Prelitoral (en que part es troba reblerta per sediments miocens i en part per l'extens ventall al·luvial de la riera de  les Arenes). Aquest dos fets determinen una gran geodiversitat, i de retruc, potencialment força elements que es podrien catalogar com a patrimoni geològic.

El Catàleg d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya situa tres punts que es troben total o parcialment dins el terme de Terrassa: l'extrem SO del Parc de Sant Llorenç, amb Castellsapera i les Pedritxes i la succesió miocena de les Fonts de Terrassa-MontagutÒbviament una catalogació a nivell de país deixa fora molts punts d'interès comarcal i local. No existeix una catalogació com a tal i tinc el projecte personal de dur-la a terme (mico en mico i al meu aire, a estonetes lliures) i que finalment cristal·litzi en algun tipus de publicació guia o mapa del que tots en podem gaudir. Els seguidors d'aquest bloc ja coneixereu alguns d'aquests espais.

El terme municipal és molt gran, però el casc urbà també: som uns 270.000 habitants que sobretot estem assentats sobre el ventall de la Riera de les Arenes. Bé, i la meitat occidental i sud (Can n'Aurell, La Maurina, Roc Blanc, Can  Boada, Can Parellada...) sobre petits turons miocens. Això fa que una part del territori estigui ocult als nostre ulls, però això també fa que sigui un repte interessant trobar els rastres i restes del subsòl en la topografia urbana (rieres, terrasses, turons...)

De moment el que tinc és una llista informal. Aquí us l'enumero per per algú de vosaltres me'n vol suggerir més:
  • Castellsapera (cingles i avenc)
  • Conglomerats monogènics de Puig Codina-Turó de la Carlina
  • Mass flow dels Alts de la Pepa
  • Formació Bretxes de la Torre a la capçalera del Torrent del Llor
  • Les Foradades (cavitats)
  • Els Caus (surgència intermitent)
  • Superfície d'encavalcament a la Urb. els Caus
  • Metavulcanites ordovicianes de les Pedritxes
  • Ignimbrites bandejades de la Font de la Teula
  • Lutites grises cambrordovicianes de l'EUNCET
  • Metamorfisme de contacte a l'entorn del Parc Audiovisual
  • Pegmatites del Parc Audiovisual
  • Dolerites de la carena del Molinot
  • Falla direccional de Coll Cardús
  • Turó de Roques Blanques (mirador i restes de la pedrera)
  • Farina de falla de Can Font de Gaià
  • Farina de falla de torrent de Can Candi
  • Farina de falla de Can Ginebreda
  • Pedrera del Perrotet en conglomerats de la Base del Buntsandstein
  • Pedrera de Can Candi en gresos del Buntsandstein
  • Granitoid de de l'EUNCET
  • Badlands de Can Font de Gaià
  • Secció de ventall de la riera de les Arenes a la Gravera de Can Carbonell
  • Contacte per falla miocè/quaternari a Can Colomer
  • Terral de Can Carbonell
  • Falles inverses i directes en el miocè de l'IES Torres de Palau. Mirador
  • Gravera abandona de Can Boada
  • Diferents restes del traçat dels torrents que travessaven el pla de Terrassa (torrent del Palau, del Salt, el Bisbe, de la Maurina...)
  • Barres anastomosades a la llera de la riera de les Arenes
  • Terrasses del torrent de Vallpardís
  • Gravera miocena de Can Guitard
  • Quaternari del la Trincera del la RENFE a Torrebonica
  • Gravera de miocena del Pla de la Llebre
  • Gravera de miocena de la Creu del Conill
  • Terrals miocè de la Plana Freda de Can Missert
  • Miocè de Can Casanoves
  • Miocè al·luvial distal del Parc Vallès
  • Miocè de Can Bonvilar
  • Terral miocè de Can Poal
  • Captura de Rambla de Sant Nebridi
  • Jaciment plistocè de Vallparadís
  • Restes del torrent de l'Aucuba al barri del s. XX
  • Miocè "urbà" del turó de l'Argila-esglèsia de Sant Valentí
  • Secció de terrassa fluvial a Can Jofresa
  • Terrasses del riera del Palau a Can Guitard
  • Discordança miocè/antropocè a la BP-1503, a Can Jofresa
  • Discordança miocè/quaternari a la C-1415a, a l'Esparedenyera
  • Mirador de la Creu dels Tres Batlles
  • Mirador de Vista Alegre
  • Mirador del Horts de Can Casanoves
  • Riscos geològics al transvasament dela Riera del Palau
Contacte per falla miocè-quaternari a Can Colomer
Neotectònica a l'IES Torre del Palau
Restes de la pedrera de Roques Blanques
Farina de falla a Can Font de Gaià
Malgrat que és força extensa tinc força buits territorials. Hi ha alguns espais sobre els que tinc poc coneixement directe i dels qual m'agradaria rebre informació que serà d'agrair. Per exemple:

  • Hi ha alguna sèrie meta-sedimentària interessant a la zona de les Pedritxes-La Pineda?
  • Hi ha mineralitzacions remarcables en algun punt del terme?
  • Hi ha quelcom interessant a la zona de Can Bonvilar-Torrebonica-Els Bellots?
  • A la Carena del Ginard i la zona de Can Sales fa pinta que hi ha estructures tectòniques remarcables, tant en el paleozoic com en el contacte Prelitoral-Vallès.
  • Hi ha res a destacar a la zona de Can Amat de les Farines?
  • I a la zona de les Martines-Els Quatre Vents?
  • Sabeu on són els filons de quars que s'explotaven per fer vidre?
  • Teniu identificats riscos reològics rellevants (esllavissades, processos erosius...)
  • Sabeu si hi ha res d'arqueosísmica?
  • Teniu identificats panoràmiques geològiques?
  • Fonts que tinguin rellevància geològica
  • Etc.

En una hora de xerrada no dona per parlar tot això. En ella introduirà el concepte de patrimoni geològic, es descriurà a grans trets la geologia del terme de Terrassa i la seva geodiversitat, exposarà quina és la situació del seu patrimoni geològic i de la llista primera mostrarà una selecció d'uns 20 punts com a màxim.

Animeu-vos a venir i expliqueu-me coses!

dissabte, 31 gener de 2015

L'Isona tufa mount complex. 1a part: els Estanys de Basturs (Pallars Jussà)

És molt probable que hagis estat o hagis sentit a parlar dels Estanys de Basturs (al municipi d'Isona-Conca Dellà). En un país escàs de zones humides aquests petits estanyols sovint es citen com exemple de surgència càrstica (el volum III de l'Enciclopèdia de Història Natural del Països Catalans hi dedica un bon article). El seu valor ecològic i geològic està clar i no debades estan catalogats com a PEIN i en el catàleg d'Espais d'Interès Geològic.
Però de fet els estanys de Basturs són l'aspecte més pintoresc d'una estructura geològica molt més gran i de rellevància internacional, molt menys coneguda. De fent, ni tant sols està tota catalogada en els EIG (sols els estanys), bàsicament perquè l'any 2004 encara no es tenia una consciència prou clara de la seva excepcionalitat i la bibliografia era molt escassa. Estem parlant de l'Isona tufa mount complex (no se ben bé com traduir-lo al català... alguna idea?) de la qual els estanys són la part activa surgent.
Jo en vaig tenir coneixement arran de la publicació l'any 2013 d'un article on es descrivia amb detall l'estructura i origen d'aquest dom travertínic i se'n feia una extrapolació a certes estructures marcianes (veure Morpho-stratigraphic characterization of a tufa mound complex in the Spanish Pyrenees using ground penetrating radar and trenching, implications for studies in Mars i una versió oberta a Tufa mounds on Earth and Mars). Les implicacions extraterrestres pallareses van tenir cert ressò a la premsa i des d'aleshores tenia al cap escapar-m'hi. Gràcies a en David Soler he pogut tenir accés a algunes publicacions.
Ortofoto del complex (ICC) i interpretació publicada a Morpho-stratigraphic characterization of a tufa mound complex in the Spanish Pyrenees using ground penetrating radar and trenching, implications for studies in Mars. S'observen tres generacions de travertins (de sud a nord, de més antiga a més moderna) i s'assenyalen les surgències inactives que corresponen a antics estanys i que adopten una morfologia característica semblant a petits volcans. Els Estanys de Basturs són la part que es manté activa del complex.
La part més gran de l'estructura forma un promontori travertínic troncocònic aplanat, d'uns 9 km2 anomenat Mont de Conques (és a dir, "muntanya dels clots"). S'eleva uns 100 m sobre la Conca de Tremp i conté una sèrie de depressions circulars amb vores sobreelevades, a la manera de petits cràters volcànics (un mínim d'11).

La idea era recórrer aquest turó però per manca de temps no vaig arribar als punts més sucosos com el Col·lector (el "cràter" més gran) o la Cassola (amb un pilar de carbonat molt dur central que correspon al vent o xemeneia de sortida de l'aigua mineralitzada, una mena de fumarola continental). Els que us presento és l'entorn dels Estanys de Basturs i estarem pendents d'una nova oportunitat.

L'Isona tufa mount complex està generat per la baixada natural d'aigua subterrània procedent de l'aqüífer artesià de la Conca de Tremp, conegut com sistema Areny-Montsec. Es tracta d'un aqüífer desenvolupa en litologies carbonàtiques (calcàries i calcarenites) que mostra una permeabilitat per fissuració i carstificació. El subsòl de la Conca de Tremp és un sinclinal laxe i just en l'eix d'aquest plec es genera el sobreeixidor natural de l'aqüífer. La descàrrega artesiana d'aigua a pressió carregada de carbonat de calci genera aquest monticle travertínic que acreciona al voltant dels estanys surgents.
L'entorn dels estanys és un museu de fàcies travertíniques: de cascada, de vessant, de presa,sediments lacustres i palustres i anells de toves, entre altres.
Recomano accedir als estanys des de la carretera LV-5113 de Conques a Sant Romà d'Abella. Cap el km 1 hi ha la pista que hi fa cap, el Camí de les Bulles. Al cap d'uns 500 m, a mà dreta veureu una zona d'horts i camps entollats (les Bulles) que indiquen una àrea palustre de surgència difusa.
A al punt anomenat Cruïlla dels Estanys hi ha un aparcament. El corriol que porta a l'Estany Gros transita per una pollancreda. Cal fixar-se en el sòl pla, porós, blanquinós i saturat d'aigua que correspon a les fàcies pool.

Punt 1. L'Estany Gros té uns 75 m de diàmetre i una fondària màxima de 15 m. En alguns documents es cita com un estany generat per dissolució del subsòl i col·lapse gravitatori, com els de la zona de Banyoles, però això no és així en cap cas.
L'Estany Gros té un petit mirador al marge nord.
En els marges de l'Estany Gros es pot observar una secció de les fàcies pool.
Parada 2. Entre els dos estany hi ha una zona una mica més elevada coronada per un mirador. Correspon a l'anell de toves de l'Estany Gros (fàcies rimstone), desfigurat per antigues extraccions de travertí.
Antiga extracció a l'anell de toves de l'Estany Gros
Aspecte dels travertins de la fàcies d'anell.
Parada 3. Vista des del mirador. A la dreta tenim l'Estany Xic (d'uns 30 m de diàmetre i una fondària de 10 m). Fixeu-vos que es troba molt lleugerament elevat sobre els camps, i no enfonsat, com li correspondria a un estany per col·lapse. Això és deu al fet de que quan l'aigua sobreeix diposita el carbonat formant un anell travertínic que creix cap amunt i cap els costats, com un conus. La plana llaurada de la dreta, més fosca, correspon a una  àrea palustre dessecada.
Parada 4. A la Cruïlla dels Estanys trobem aquest aflorament que corresponen a les fàcies palustres.
La fàcies palustre es caracteritza per una porositat molt baixa, amb un aspecte sucrós i algun nòdul més dur que m'imagino d'origen pedològic.
Parada 4. L'aflorament més interessant es troba al marge del Camí de les Pedres Altres, cap el poblet de Basturs. De baix a dalt tenim: 1. Graves al·luvials, molt cimentades per les aigües carbonatades percolants. 2. Paleosòl. 3. Nivell palustre (el mateix que el de la cruïlla). 4. Paleosòl i 5. Fàcies de carbonats de vessament.

Nivell edàfic entre els conglomerats al·luvials i el nivell palustre de gra fi. Els travertins de vessament són molt més porosos  i tous degut a els incrustacions vegetals i els abellerols aprofiten aquesta característica per excavar-hi els niu.

dilluns, 22 desembre de 2014

Una discordança, un anticlinal i un meteorit que no ho era: tres apunts geològics des del Boumort (Pallars Jussà)

L'any passat es publicà Geologia i paleontologia per a aficionats. Excursions pel Pallars i l'Alt Urgell, llibre que entre altres indrets proposa un itinerari que circumval·la el Boumort. Així que quan el Juan em proposà d'anar-hi a escoltar la brama vaig sortir de casa amb el telescopi per veure les bèsties i aquest llibre sota el braç.
Si us agrada la natura en general i observar fauna en quantitat i varietat, un dels millors plans que podeu fer sense sortir de Catalunya és anar al Boumort durant la brama del cérvol. La brama té lloc de mitjans de setembre a mitjans d'octubre. Des del capvespre i durant tota la nit els mascles bramen i bramen desesperats per marcar el territori. Amb paciència, una bona atalaia i un bon allarga-vistes és relativament fàcil veure'ls. I també es pot guipar voltor (a centenars), voltor negre, trencalòs, aufrany, àliga daurada, aligot, guineu, toixó, senglar, etc. Una bona idea és esguardar el canyet que manté Medi Natural prop del Barranc de Galliner. Però us haureu de conformar en veure´l de lluny, doncs està estrictament prohibit acostar-s'hi si no pagues per accedir al hide que hi ha.
Itinerari i localització dels punts indicats. En tons verds el cretaci i en tons ocres el paleocè i l'eocè discordant. L'estructura en ull del marge sud és l'anticlinal de Bòixols.
A grans trets el Boumort és un massís format per roca calcària grisa massiva, molt carstificada, recoberta a "pedaços" per conglomerats eocens posteriors a una part de la carstificació i sintectònics a l'aixecament dels Pirineus És força interessant reconèixer les discordances en alguns punt, com per exemple, al mirador del Roc de les Cases.

L'estructura de la foto té molta miga i valdria la pena tornar-hi per treure'n més suc observant-la des d'un angle frontal. La part arbrada de la base correspon al cretaci. Els materials ocres eocens es disposen discordants sobre el cretaci i a l'hora, desenvolupen el que sembla una discordança entre una massa bretxoide i massiva que dibuixa un cos canaliforme i un sostre conglomeràtic més tabular.
Una altra cosa interessant de veure i reconèixer és el flanc nord de l'anclinal de Bòixols, una estructura tectònica fàcilment identificable en foto aèria, molt "de llibre", que queda definit per la Serra de Carreu al nord i la Serra de Carrànima al flanc sud sud. Aquí trobareu un bloc amb una panoràmica sencera.

Flanc sud de la Serra de Carreu- A la dreta es pot intuir com el plec es tanca.
L'anècdota pel final. Ja fosquejava quan a uns 300 m del refugi, pista enllà, al marge, destacava com una oliva negra en un tall de mozzarella un còdol negre de la mida d'un préssec. L'agafo i noto la seva elevada densitat... No era basalt, no era una lidita... Al cotxe vàrem comprovar que era ferromagnètic! No estava gens rovellat i semblava més o menys polit. Aleshores comences a especular amb la possibilitat de que sigui un meteorit i et comencen a suar les genives. Uf!
Em vaig posar en contacte amb la gent de meteorits.cat, amb el David Allepuz i el J. Vicente Casado i després d'una ràpida observació amb la lupa no van tenir dubte: era un còdol de pirolusita i especularita, una forma especialment cristal·lina d'oligist. És un oligist d'origen càrstic, generat per la concentració dels òxids de ferro rentats de la roca calcària en esquerdes i cavitats. Ara la gràcia seria trobar la mineralització d'origen.
M'enduc, això sí, poder haver tocat alguns meteorits de debò i les interessants explicacions d'en David i en Vicente. Gràcies amics!
No s'ha trobat cap meteorit a Catalunya des de l'any 1905 (a la Falconera, al Garraf) i el següent no havia de ser jo (snif!)

dimarts, 2 desembre de 2014

El lliscament pla del Pas de la Devesa (Berguedà)

Donar als geòlegs visualitzadors cartogràfics online com el de l'IGCC o el Street View ha estat com donar ulleres de raig X als guipaires. De les moltíssimes aplicacions que tenen una de les millors és poder fer-se una bona idea del territori abans de trepitjar-lo.
El cas és que preparant un excursió al Refugi del Rebost, observo que a la BV-4024, de Bagà Coll de Pal, cap el km 11,5 el Street View dona unes imatges, si més no, molt fotogèniques d'estrats de diferents tonalitats. En podreu trobar mostres, molt millors que les fetes per mi si feu una cerca a Flicrk.
L'entorn a primer cop semblava geotècnicament força inestable, com si a l'obrir la carretera s'haguessin generat una sèrie de desmunts i inestabilitats en cadena. Però la cosa clarament anava més enllà en observar la foto del vol americà del l'any 1956, prèvia a la construcció de la carretera. La pobre vegetació del moment permet delimitar amb molta claredat dos grans lliscaments plans d'ordre hectomètric que pràcticament colmaten o obturen dos terços dels antics camps del Paller de Dalt. Sembla que fins hi tot tancaren el pas del petit torrent de la Canal Mala, però això estaria bé anar a veure-ho in situ. Ha de ser realment interessant. A veure si algú s'anima i ens ho explica!
Ortofotos de 1956 i 2014 respectivament. En lila el lliscament pla principal, i en blau el secundari. En color verd hi ha marcat un altre fenomen de vessant, un con d'enderrocs que no té relació genètica directa amb els anteriors fenòmens.
Via Internet no m'ha esta possible trobar bibliografia al respecte (que no vol dir que no n'hi hagi), però a jutjar per la minsa colonització vegetal dels enderrocs en la foto del 1956 (d'on fins hi tot es poden distingir  blocs d'ordre decamètric) podria aventurar que la catàstrofe tingué lloc com a molt tard a principis del segle XX.
Imatge de l'any 1981 procedent de l'arxiu fotogràfic del CEC (aquí pels crèdits). A l'entorn de la masia abandonada del Paller de Dalt s'observen blocs mètrics i una colonització vegetal incipient. El pla de lliscament principal és perfectament visible.
En primer terme la capçalera del lliscament gran, que deixa net i clar el sostre de estrat que fa de rampa, i al fons, amb força vegetació incipient, la cicatriu del lliscament menor, sobre el mateix estrat gris.
Situats a peu de la carretera la vista és magnifica, fins hi tot hi ha un mirador per deixar el cotxe. La causa del lliscament sembla bastant clara. Ens trobem amb un conjunt de capes que cabussent vers el sud uns 45º, formant un pla estructural. Es tracta de materials garumnians en que s'alternen capes competents calcàries i capes més incompetents argiloses.
A l'esquerra, el nivell més competent format per calcàries micrítiques maastrichtianes, i a la dreta,  una alternança de conglomerats, gresos, lutites i margues garumnianes del trànsit cretaci-paleocè (un bon lloc per cercar restes de dinosaures?). Per tant, la sèries està invertida. Els nivells rogencs pelítics han actuant de pell de plàtan sobre la qual han lliscat vessant avall  les calcàries maastrichtianes. El tall en si és molt interessant i s'observen tot tipus d'estructures sedimentàries, com fòssils, paleocarst, hard-grounds, etc. Algun estudiant de darrer curs diplomatura es podria animar a fer la columna.
Detall dels  nivells pelítics garumnians que han actuat de nivell de  desenganxament. Caminant per la carretera vas sentint un lleuger clic clic clic... de les pedretes que van rodolant. Fa una mica de iuiu.
Visió del camp del Paller de Dalt des del Pas de la Devesa. El turó arrodonit i emboscat abaix a la dreta del camp és la part terminals de la llengua d'enderrocs principal. Si feu zoom sobre el prat veureu alguns blocs isolats de mida considerable.
El cingle de l'esquerra és el Solell de Claniars, format per calcàries i dolomies ilerdianes i que com es pot observar, pateix freqüents despreniments que han creat un con d'enderrocs als seus peus.