divendres, 28 d’agost de 2015

El klippe de Can Torres (Vallès Occidental)

Un klippe és una massa rocosa aïllada que constitueix la resta erosiva d’un mantell d'encavalcament, en aquest cas del mantell d'encavalcament paleozoic de Castellar del Vallès-Matadepera. A l'entorn d'aquesta escata hi ha tres klippes més: la Serra del Brucs, prop de Collet del Pujol i prop del Collet de Mont-rodon, aquest darrers de dimensions molt reduïdes.
El klippe de Can Torres està format per materials l'ordovicià superior (Orva, IGCC, 2011), essencialment metavulcanites i en menor mesura, en el seu extrem nord, per roques metasedimentàries (no representades en la cartografia del IGCC, però si en la cartografia original d'Ubach, J., 1984).
Per arribar a Can Torres, situats a la Plaça Ajuntament de Matadepera, cal agafar el Passeig Àngel Guimerà cap a Carrer Camí Font de la Tartana. A l'alçada de la masia de Can Solà del Racó es converteix en un pista forestal en relatiu bon estat que porta fins la masia de Can Torres en uns 2 km. Però és molt més interessant seguir l'antic camí de Matadepera a Can Torres a peu (marcat en vermell en el mapa topogràfic), a llevant del Sot del Canyet i que passa per l'avenc de Can Torres.
A l'extrem SO del klippe, entre un bosquet d'alzines, hi ha una petita pedrera abandonada, probablement explotada artesanalment per bastir de carreus les construccions rurals de l'entorn. És un bon aflorament de materials metavolcànics, especialment de bretxes ignimbrítiques de composició riolítica.
Parada 1. Vista del front de la petita pedrera de materials riolítics.

Vista de detall de les les ignimbrites riolítiques. S'aprecien molt bé alguns cairells de fins a uns 15 cm.
La superfície del pla d'encavalcament sobre els conglomerats eocens és suboritzontal i es pot visualitzar en el terra de la pista d'accés a la masia de Can Torres, on a més, afloren nivells centimètrics de bretxes i farina de falla. El límit est del klippe amb l'eocè és mitjançant una falla normal.
Parada 2. Aflorament excepcional on s'aprecia nítidament el front pla d'encavalcament. A la dreta els materials paleozoics i a l'esquerra els conglomerats EBCm de la formació Sant Lorenç del Munt.
Detall del pla d'encavalcament on s'aprecia un nivell decimètric de farina de falla ocre-blavós.
Parada 3. Seguint la pista forestal cap el nord, a ponent de la masia, es possible observar de nou el pla d'encavalcament.

El klippe reposa sobre materials eocens de les unitats EBbmp, EBcm i ELcl (ICGC, 2011). Els primers corresponen la Formació la Torre i són especialment rellevants en tant i en quan corresponen a dipòsits de transport en massa relacionats amb l'emplaçament de l'encavalcament.
Parada 4. La pista que mena de Can Torres a Matapera segeuix en part un curiós nivell de la Formació La Torre d'un 5 m de potència.
Aquesta estructura forma un illot de materials silicatats fèrtils en un entorn de materials carbonatats permeables i secs. Aquest fet ha afavorit l'establiment històric d'activitats agrícoles fins el punt que el límit d'aquesta estructura coincideix aproximadament amb el dels antics camps treballats per la masia de Can Torres.
En un altre ordre de coses cal esmentar que la masia de Can Torres està inventariada en de catàleg de béns arquitectònics i arqueològics de Matadepera, on se li concedeix un nivell de protecció integral. La documentació més antiga és del s. XVII, però l'ocupació del seu entorn pot remuntar-se al principis de l’Edat Mitjana, en base a indicis arqueològics que requerien estudis específics encara no realitzats.
El dia de Nadal de 1704 un espectacular bòlid creuà el cel de Catalunya i es fragmentà en diversos meteorits que caigueren en els termes de Terrassa i Matadepera. Un dels trossos, en concret, a Can Torres (Aragonès, E. , 2008). Es un tracta d'un cas ben descrits pels testimonis contemporanis, que fins hi tot en recolliren algunes restes, per desgràcia estan en situació desconeguda.

dijous, 28 de maig de 2015

Cascada acrecional de travertí de la Font del Foradot (Bages)


El travertí (o popularment, tosca) és una roca sedimentària carbonatada dipositada en ambients continentals, a l’entorn de les surgències d’aigües càrstiques i petites cascades, a la zona d’expansió de les aigües i, de vegades, al límit de les zones lacustres; on la pèrdua de CO2 i la conseqüent precipitació del carbonat es veu afavorida per l’agitació de l’aigua i l’acció bioquímica dels vegetals (que en sentit ampli inclouen tots el organismes fotosintètics, de les cianofícies als macròfits). Generalment el travertí forma petits nivells irregulars concrecionaris de colors groguencs i grisencs, amb grans porus que majoritàriament corresponen a motlles de restes vegetals.

Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi ha alguns dipòsits de poca entitat lligats a fonts i degotalls. Els més rellevants es troben al llarg de les àrees de descàrrega més actives, com són la riera de Rellinars i la riera de les Nespres (o de  Mura). En la cartografi del ICG, formacions de l’entorn de Rellinars se’ls atribueix una edat Plistocè superior-Holocé inferior. Les formacions de l’entorn de la riera de Mura no estan cartografiades (ni he trobat cap treball específic) però se’ls podria atribuir una edat i característiques semblants. De totes elles destaca per la seva singularitat la cascada acrecional de la Font de Foradot.
Localització de la Font del Foradot (ICG, 2011).
La Font del Foradot es troba a uns 200 del casc urbà de Mura. Partint de la plaça de l’església de Sant Martí cal creuar el gual sobre la riera de les Nespres i continuar pel corriol que puja pel costat del Torrent del Reixach, entre horts. Trobareu dos trencalls que sempre cal agafar a mà esquerra (la Font del Foradot està indicada).
Aspecte general de la cascada travertínica.
Aquesta cascada acrecional està generada per un petit afluent del Torrent del Reixac. Aquest supera la cornisa d'una petita bauma, els degotalls regalimen per la vegetació higròfila del caire (heures, lligabosc, esbarzers, molsa, jocs... també la fullaraca que hi cau...) i la va incrustant i englobant. Poc a poc la cortina rocosa ha crescut fins tocar el terra format un fals mur que tanca parcialment la balma.
Es possible observar "en temps real" com el carbonat de calci poc poc va encrostonant les lianes i arrels
Els botànics veniu, hi sucareu pa!
A Catalunya trobem nombrosos exemples de formacions semblants, algunes d'elles de grans dimensions i ben conegudes pel fet d'albergar importants jaciments arqueològics, com l'Abric Romaní (Capellades), però aquesta és la única de certa entitat dins el Parc Natural. Crec que seria interessant dur-hi a terme una prospecció arqueològica.
Els blocs caiguts permeten observa diferents i interessants microfàcies.
Avui és un troc: demà serà un macroporus tubular
Dins la balma hi ha la Font del Foradot que abasteix d'aigua un bassa pel regadiu. Aquesta i la resta de fonts properes al nucli urbà (de la Blanquera, del Formatget, de la Mascarosa, de l'Era, de la Coma, etc.) s'han utilitzat per abastir d'aigua del poble i per regadiu dels horts que es troben a les feixes al llarg de la Riera de les Nespres. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar ja a l'edat mitjana i es portava a través d'un aqüeducte per salvar el desnivell de la Riera de les Nepres fins als horts de Can Llobet. Els anomenats Recs dels Horts de Mura són un element catalogat dins els Mapes de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.

A un centenar de metres trobem el forn de calç de la Blanquera (s. XIX?), excavat en travertins i que aprofitaria els petits aflorament aquesta roca que hi ha a l'entorn per l'obtenció de calç.

divendres, 10 d’abril de 2015

Conglomerats ordovicians de la Molina (Cerdanya)

Dins del catàleg d'espais d'interès geològics de la Generalitat trobem regions tant grans com tot Sant Llorenç, plenes de geodiversitat; a espais de no més d'un parell o tres de metres quadrats com el que ens ocupa, amb un interès molt concret. Pel que fa a importància científica ja veiem que la mida no importa.
Això em fa pensar amb una facècia que explicava un profe meu (no se fins a quin punt certa, fins a quin punt per fer la gràcia o fins si tot, fins a quin punt inspirada per vapors inspirats). Deia, que passejant pels Pirineus un geòleg belga o neerlandès, l'home, es va emocionar com un nuvi en trobar no se quin aflorament de quatre pams a partir del qual un compatriota seu feia molts anys havia tret conclusions súper importants per desentrellar la tectònica de la serralada. Cert o no, jo crec que si ets un ciutadà del Benelux, tot el que sigui anterior al quaternari i aixequi més de 10 m sobre el nivell del mar ja ha de ser l'hòstia d'exòtic.
Bé, tornat a l'aflorament que ens ocupa, en si es tracta d'un aflorament rocós que es troba a uns 200 o 300 m a l'oest de l'estació de tren de la Molina, dalt d’un petit turó dels Prats del Paborde, a tocar de la via del tren i al peu de la carretera de La Molina a La Masella. Un cop sigueu allà, si us bé de gust, podeu acostar-vos fins el dolmen del Paborde, que es troba a quatre passes, al final del mur de pedra; i també fa de bon observar les formes fluviolacustres que genera el torrent de les Pletasses.
C. Alternança centimètrica de gresos i lutites (Fm. Jújols, Cambroordovicià). B. Conglomerats (Fm. Rabassa, Ordovicià superior) A. Gresos, microconglomertas, lutites i roques vulcanoclàstiques (Ordovicià superior). L'estel marca l'aflorament.
Aquest punt és un dels millors afloraments dels conglomerats de l’ordovicià superior (probablement caradocians) del Pirineu (Formació conglomerats de La Rabassa). La seva potència oscil·la entre pocs metres, en la majoria dels casos, i 150 metres. Entre La Molina i Toses és de l’ordre de 40 m. La seva significació geològica és molt rellevant ja que diversos autors consideren que són discordants per damunt dels materials cambroordovicians infrajacents.
Visió general de l'aflorament.
No és pas l'únic lloc on afloren, ja que la formació La Rabassa forma part del massís del Canigó-Carançà. Com la resta de materials d’aquest massís, han experimentat els efectes de la deformació herciniana i de la deformació alpina posterior. La primera ha quedat enregistrada àmpliament en forma de nombroses estructures de deformació (plecs, clivatge, falles etc.). La deformació alpina posterior ocasionà una deformació fràgil localitzada al voltant d’un seguit de d'encavalcaments que poden tenir desplaçaments cap al sud importants.
Un d’aquest encavalcaments és el de Ribes-Camprodon, que situa aquests materials sobre el silurià i el devonià formant els propers relleus de la Tossa d’Alp i Puig Llançada.
Els còdols varien de subangulosos a subarrodonits, localment són angulosos, i tenen una mida màxima de 50 cm.
Els còdols són bàsic ament de quars, pissarres i quarsita i majoritàriament no estan en contacte entre si. Es pot apreciar que estan deformats.
Els còdols de quars s'identifiquen fàcilment.
En primer terme els gresos i lutites de la Fm. Jújols, (Cambroordovicià), i en segon terme, discordants, els conglomerats de la Fm. Rabassa (Ordovicià superior).

dimarts, 31 de març de 2015

El pla de l'encavalcament de l'escata de les Pedritxes-La Pineda als Caus (Vallès Occidental)


En la literatura divulgativa sovint trobem un error que diu (o dona a entendre) que la farina de falla de Ribes Blaves i d'altres punts situats al llarg de la Falla del Vallès són producte de l'esfondrament del Vallès, és a dir de la mecànica distensiva que formà la fossa durant el miocè. Però això no és així. Aquesta farina de falla és paleocena i es forma durant una etapa anterior en que la falla del Vallès tenia caràcter direccional senestra, tal com demostra l'anàlisi de les estries de deformació dels blocs de roca atrapats dins la farina i altres indicadors.
Ribes Blaves, per si no sabeu a què em refereixo.
La pròpia mecànica transpressiva de la falla propicià l'emplaçament d'encavalcaments del sòcol mesozoic i paleozoic sobre la conca de l'Ebre, de tal manera que els plans d'encavalcament han d'arrelar amb la Falla del Vallès.

Esquema general de l'escata de les Pedritxes. La fletxa verda marca la situació de l'aflorament comentat (tall de l'ICGC)
Si això és així, seria possible trobar una farina de falla anàloga a la de Ribes Blaves a al base dels plans d'encavalcament paleozoics sobre els materials detrítics de la Conca de l'Ebre?

La resposta és que sí, tot i que per desgràcia no hi ha gaires bons afloraments on es vegi el contacte net. Però jo tinc localitzat un punt clar i accessible, de llibre. I de passada fem una mica d'itinerari geològic.
Mapa geològic de la zona (Cartografia ICGC). En groc la pista que va de la carretera de Rellinars als Caus i punts d'interès. Ordv: pissarres i esquist (ordovicià). EBbmp: formació Bretxes de la Torre (eocè). La trama taronja amb rodonetes són els conglomerats de Sant Llorenç del Munt (eocè).
Si aneu per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, durant els primer 6 km travessareu les pissarres, esquists i metavulcanites ordovicianes de l'escata d'encavalcament de les Pedritxes-La Pineda. Uns metres abans del trencall que va a la urbanizació dels Caus trobareu que la litologia canvia i passa a la formació Bretxes de la Torre, formada per esbadregalls de cairells paleozoics i que és contemporània a l'emplaçament de l'escata d'encavalcament. Per desgràcia els sòls i al·luvions quaternaris i la vegetació no permeten observar el pla d'encavalcament.
Punt1. Formació bretxes de la Torre.
Detall de la inconfusible formació bretxes de la torre, formada gairebé exclusivament per cairells de pissarra.
Un centenar de metres abans d'arribar al km 7, a mà dreta hi ha un pista que porta a l'urbanització dels Caus, passant pels Caus pròpiament dits, un punt d'interès geològic descrit en una entrada anterior.

Punt 2. Surgència dels caus, situada en el primer nivell de conglomerats de Sant Llorenç, just per sobre de les bretxes de la Torre
La pista puja travessant les bretxes de la Torre primer, i després el conglomerats de Sant Llorenç, sempre vorejant l'encavalcament però sense cap aflorament clar.
Punt 3. Conglomerats de Sant Llorenç. El cabussament denota que estan afectats per la tectònica compressiva de l'encavalcament.
Un parell de centenars de metres abans d'arribar a la urbanització dels Caus trobem el pla d'encavalcament, de llibre.

Punt 4. La part rogenca inferior són les bretxes de la Torre, i el materials gris-ocre superior són pissarres i esquis ordovicians. En el contacte hi ha un nivell d'uns 25 cm de farina de falla.
Detall del nivell del farina de falla.
Una altra visió.

Parada 5. De nou, les bretxes de la Torre però amb una litologia una mica diferent a la del primer aflorament