dilluns, 9 de juny de 2008

Els Caus del Guitard (Vallès Occidental)

Com arribar-hi
Per la carretera B-122 de Terrassa de Rellinars, a l’alçada del km 7 hi ha una pista indicada que porta a la urbanització Els Caus. Al cap d’un centenar de metres es travessa el torrent de Gaià, on es pot deixar el vehicle. Els Caus del Guitard es troben uns minuts torrent amunt, perfectament assenyalats. Estan acompanyats d'uns plafons informatius obra de la Fundació de la Mina d'Aigües de Terrassa.

Els Caus del Guitard són una surgència intermitent tributària del torrent de Gaià que entra en activitat després d’una època de pluges molt intensa (uns 200 mm en menys d’un mes) i raja de manera constant durant una temporada més o menys llarga (fins 339 dies del setembre de 1971 a l’agost de 1972) i poden passar anys seguits (cinc o més) sense activitat Així, malgrat que aquesta tardor ha estat plujosa, de moment no ho ha estat suficient (la foto és del 2004). Aleshores raja de manera espectacular (fins 12.400 metres cúbics al dia l’any 1982). Uns espeòlegs valents van explorar-los amb gran risc per la seva integritat (la cavitat és estretíssima), fins un total de 83 m.

Aquesta déu forma part d’un sistema càrstic complex al que caldria sumar-hi una colla de brolladors intermitents situats a la banda occidental del la serra de l’Obac (la Saiola, la Barbotera, etc.) i són un bon exemple de com un element del patrimoni geològic també pot tenir una component històrica i cultural. Ara en aquest moments, davant l’expectativa de que comencin a brollar, molts ciutadans de Terrassa, Vacarisses i Rellinars, ja van traient el nas a veure si s’activen. La premsa local acostuma a fer-se’n ressò i, per desgràcia, revesteixen la notícia amb els tòpics típics que envolten aquest fenòmens: de que si llacs subterranis, que si vetes, que si túnels que van fins Montserrat, etc., ignorant (com és habitual) les fonts científiques.

Hi ha una tesi doctoral de l’any 1983 (Freixes Perich, A. El carst conglomeràtic experimental de Rellinars: un enfocament sistèmic i hidrogeològic en la recerca del medi càrstic) on s’apunten hipòtesi raonables i posen de relleu de que es tracta d’un dels punts en quan a patrimoni hidrogeològic més interessants del país, del qual encara queden moltes coses per esbrinar (però que no poden ser justificades mitjançant fantasies poc fonamentades). Una qüestió que crec que donaria per una bona recerca és el fet de que l’aigua brolli a uns 18º C. No és aigua ternal, però alguna cosa hi ha.... La gràcia és que no es troba sobre una fractura de la serralada Prelitoral amb la depressió Prelitoral (com la Puda o la font del Lleó), sinó molt propera al front d’encavalcament de la làmina paleozoica de les Pedritxes–la Pineda sobre la depressió de l’Ebre. Si hi hagués alguna relació i es pogués demostrar, seria fascinant.

3 comentaris:

maria ha dit...

felicitats Isaac pel bloc que trobo molt interessant. M'agrada com ho expliques d'una forma molt entenedora
Els Caus del Guitard, sempre ha estat un misteri per mi, l'he vist a brollar dues vegades i em preguntava el seu origen.
Una petita precisió però, les llegendes no cal que siguin veritat n'hi ha prou que siguin boniques, però estic d'acord amb tu que no es poden revestir de coneixement científic.

Amb el teu permis enllaçaré el teu bloc al meu per conèixer més sobre aquest tema tant interessant que és la formació geològica d'aquesta nostra terra que trepitgem.

salutacions cordials

maria

Therfer ha dit...

ai del patrimoni hidrogeològic! Esperem que amb tant pou il·legal no se'l carreguin!
una abraçada Isaac!

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per la feina feta. Que bo seria saber els dies de raudal!