Guia "Els tresors geològics del Paratge del Bosc de Poblet" i alguna coseta més (Conca de Barberà)

Quan l'amic Marc Tudela, junt amb Albert Martínez, d'Itineraris geològics em va comentar que estava fent una guia de geològica del Bosc de Poblet em va fer molt content. Quins records! Quins temps aquells! Corrien els anys 1992-1994 i allò fou a meva zona d'estudi de la tesina. Dos anys que em marcaren per bé en moltes coses que ha vingut després.

Pedrera de pòrfir granític a la vall de Sant Bernat.

Com el treball de camp a la intempèrie en mans de la natura i les persones rurals és font de moltes anècdotes i descobertes, - i no hi ha geòlegs que no li agradi explicar-les- aquesta entrada serà diferent i faré dues coses: per una banda, una ressenya de la guia, que bé s'ho mereix, i per altra, us descobriré alguna coseta més extra que no surt a la guia i que potser us farà gràcia conèixer si aneu per aquells verals.
Som-hi doncs.

Donat el baix nivell d'alfabetització geològica del públic general costa molt de fer una guia de geologia. Si fas una guia botànica, per exemple, està clar no cal fer una introducció explicant les parts de les plantes i vas directament al gra. I quan es va planta a per planta moltes coses es donen per sabudes sobre ecologia i geografia. Per això sovint les guies geològiques destinen bastant espai -massa- a fer  un resum de la geologia bàsica de l'ESO. I tampoc pots explicar punts que tot i tenir un alt interès científic la gent no entendria per manca de base. Crec que en Marc i l'Albert (i amb la del Cadi ja van dues guies del mateix estil) han trobat un equilibri entre donar les nocions bàsiques justes, mostrar de manera atractiva indrets curiosos per al gran públic i posar la mel a la boca als que ens agradaria anar una mica més enllà. Però bé, aquests últims intuïm per on van els trets i ja ens espavilem cercant informació extra.
També vull remarcar la gran tasca gràfica que realitza el mateix Albert Martínez. El editors sabem com n'és de difícil trobar il·lustradors amb prou base científica per obtenir un resultat atractiu, modern i rigorós. Però si l'autor és geòleg i bon il·lustrador, doncs oli en un llum.

La part gràfica correspon a Albert Martínez. Els itineraris els pots seguir amb un app pel móvil.

La guia conté una part introductòria, tres itineraris i una selecció de punts d'interès geològic fora dels itineraris.
La introducció consta d'uns rudiments sobre el cicle geològic i hidrogeològic (en raó de les diverses fonts que es troben al llarg dels itineraris) i una explicació bàsica sobre l'origen de les muntanyes de Prades.
Els itineraris són tres. El primer té lloc a l'entorn de les Masies, zona en que destaquen les fonts ferruginoses. Després segueix pel barranc de la Plena, on hi ha diverses pedreres abandonades que explotaven filons de pòrfir granític i acaba al mirador de la Pena.
El segon itinerari te lloc al voltant de la Mina Atrevida i altres que explotaven la barita dipositada al llarg d'una falla gran falla.
El darrer itinerari  es centra sobretot en el relleu granític de la Vall de Castellfollit.
El bloc final bloc ens convida a visitar alguns punts destacats com el naixement del Francolí, la cova de la Font Major i altres cavitats de la capçalera del Francolí.

Runams al barranc de Sant Bernat.

Vist això us recomano que agafeu la guia, seguiu els itineraris i si podeu aneu a treure el cap a uns quants punts més de collita pròpia.

1. Ermita de Sant Miquel: on sempre bufa el vent. El primer punt no és exactament geològic però probablement hi té a veure i és certament sorprenent. Si us fixeu amb el contorn del massís, que s'alça de sobte sobre la Conca, té un perfil en "genoll". En l'angle del genoll hi "desemboca" el barranc de l'Ermita i hi ha una petita capella circular amb un parell de bancs i una font. Doncs bé, en aquests punt, que també és un bon mirador, quan a l'agost ja no podia més amb la calor venia a gaudir de l'aire condicionat. Per la raó que fos, sempre hi passava una la brisa fresqueta de manera contínua i persistent per més encalmat que estigués tot.

2. Jaciment de sílex de l'Estepar i zona de vegetació halòfila. Una mica més enllà de l'ermita de Sant Miquel, a mà esquerra surt una pista que corre paral·lela a la falla de Montblanc. En un moment donat la pista circula sobre materials eocens guixencs molt compactes que contenen nòduls de sílex, alguns de fins a 30 cm de diàmetre. És bastant probable que donada la quantitat i qualitat del material aquest sílex fos explotat a l'antiguitat, tot i que no n'he trobat cap referència. La pista es creua amb la desembocadura del barranc de la Tossa sobre la plana de la Conca, on la combinació de guix impermeable, enclotament i aportacions esporàdiques d'aigua dóna lloc a una una petita àrea on abunda la vegetació pròpia de les zones humides amb algunes espècies halòfiles.

3. Mines abandonades de la Santísima Trinitat. La pista que surt de l'ermita de Sant Miquel arriba a l'ermita de la Santísima Trinitat, arranjada com a àrea de pic-nic amb aparcament, taules, barbacoes, servei de bar, etc. Si continueu pista enllà enfilant el barranc de l'ermita, a dreta i esquerra trobareu les restes de les edificacions d'unes antigues mines. Mig amagades pel bosc hi ha alguns runams on és possible trobar alguna mostra de sulfurs de ferro, galena, fluorita, carbonats de coure, etc.

4. Emita de San Joan. Ja veieu que la cosa va d'ermites.  La de Sant Joan està situada a l'extrem d'un penya-segat de conglomerats i gresos del bunsandstein, un lloc força salvatge amb unes vistes molt bones sobre la Conca de Barberà que permeten fer una interpretació geològica del paisatge. Els ermitans ja sabien on la natura acollona i més convida a meditar. Cal destacar les diferents geoformes llaurades sobre els gresos del buns, el relleus tabulars i les cingleres del plans de Sant Joan que queden al sud, etc.

5. Estret de la Vall. El barranc de del Vall és un torrent que neix a l'altiplà tabular dels plans de Sant Joan i de Rojals (un poblet xicarró del terme de Montblanc ple d'encant), sobre les calcàries dels triàsic. S'hi encaixa formant uns alterosos penya-segats. Alguns torrentets tributaris llauren "portells" sobre el penya-segat que quan plou generen saltants d'aigua. Quan el torrent de la Vall surt de la muntanya per entrar al pla de la Conca de Barberà es troba amb una muralla de calcàries del triàsic verticals on hi excava un pas molt estret, una geoforma bastant singular.

6. Mineralitzacions de sulfurs SEDEX. Si feu una ullada la meva tesina veure que l'objectiu era trobar dipòsits SEDEX dominats per la pirrotina i rics en platinoids. De mineralitzacions de sulfurs n'hi ha una mica per tot el massís, però els SEDEX en concret es troben en una estreta formació de quarsites negres de 0,5-1 m de potència situades a al base de diversos mantells d'encavalcament de materials silurians. Alguns d'aquest materials estan travessats per dics de pòrfir que els incorporen en el seu si, com "digerides" per aquests. Si trenques un tros de dur pòrfir sovint és curull de cristalls de pirrotina i altres cosetes brillants que tant agraden als col·leccionistes. Doncs bé, un bon punt on trobar-ne és a la pedrera abandonada que hi ha una mica més enllà del primer revolt en mànec de paella que et trobes segons puges per la pista de la Pena. Està embardissat, i cal anar en compte amb els ruscs d'abelles però val pena: el magnòmetre es va tornar boig!

7. Pedreres abandonades de pissarres ampelítiques. Just enfilar la pista de la Pena, a mà dreta surt una altre vial que porta a unes explotacions abandonades de pissarres ampelítiques. Són tant negres, tant lleugeres i taquen tant les mans que semblen grafit. És un bon punt on poder trobar amb sort graptòlits.

Vinga, aquest Sant Jordi ja teniu un llibre per regalar!