dilluns, 22 de desembre del 2014

Una discordança, un anticlinal i un meteorit que no ho era: tres apunts geològics des del Boumort (Pallars Jussà)

L'any passat es publicà Geologia i paleontologia per a aficionats. Excursions pel Pallars i l'Alt Urgell, llibre que entre altres indrets proposa un itinerari que circumval·la el Boumort. Així que quan el Juan em proposà d'anar-hi a escoltar la brama vaig sortir de casa amb el telescopi per veure les bèsties i aquest llibre sota el braç.
Si us agrada la natura en general i observar fauna en quantitat i varietat, un dels millors plans que podeu fer sense sortir de Catalunya és anar al Boumort durant la brama del cérvol. La brama té lloc de mitjans de setembre a mitjans d'octubre. Des del capvespre i durant tota la nit els mascles bramen i bramen desesperats per marcar el territori. Amb paciència, una bona atalaia i un bon allarga-vistes és relativament fàcil veure'ls. I també es pot guipar voltor (a centenars), voltor negre, trencalòs, aufrany, àliga daurada, aligot, guineu, toixó, senglar, etc. Una bona idea és esguardar el canyet que manté Medi Natural prop del Barranc de Galliner. Però us haureu de conformar en veure´l de lluny, doncs està estrictament prohibit acostar-s'hi si no pagues per accedir al hide que hi ha.
Itinerari i localització dels punts indicats. En tons verds el cretaci i en tons ocres el paleocè i l'eocè discordant. L'estructura en ull del marge sud és l'anticlinal de Bòixols.
A grans trets el Boumort és un massís format per roca calcària grisa massiva, molt carstificada, recoberta a "pedaços" per conglomerats eocens posteriors a una part de la carstificació i sintectònics a l'aixecament dels Pirineus És força interessant reconèixer les discordances en alguns punt, com per exemple, al mirador del Roc de les Cases.

L'estructura de la foto té molta miga i valdria la pena tornar-hi per treure'n més suc observant-la des d'un angle frontal. La part arbrada de la base correspon al cretaci. Els materials ocres eocens es disposen discordants sobre el cretaci i a l'hora, desenvolupen el que sembla una discordança entre una massa bretxoide i massiva que dibuixa un cos canaliforme i un sostre conglomeràtic més tabular.
Una altra cosa interessant de veure i reconèixer és el flanc nord de l'anclinal de Bòixols, una estructura tectònica fàcilment identificable en foto aèria, molt "de llibre", que queda definit per la Serra de Carreu al nord i la Serra de Carrànima al flanc sud sud. Aquí trobareu un bloc amb una panoràmica sencera.

Flanc sud de la Serra de Carreu- A la dreta es pot intuir com el plec es tanca.
L'anècdota pel final. Ja fosquejava quan a uns 300 m del refugi, pista enllà, al marge, destacava com una oliva negra en un tall de mozzarella un còdol negre de la mida d'un préssec. L'agafo i noto la seva elevada densitat... No era basalt, no era una lidita... Al cotxe vàrem comprovar que era ferromagnètic! No estava gens rovellat i semblava més o menys polit. Aleshores comences a especular amb la possibilitat de que sigui un meteorit i et comencen a suar les genives. Uf!
Em vaig posar en contacte amb la gent de meteorits.cat, amb el David Allepuz i el J. Vicente Casado i després d'una ràpida observació amb la lupa no van tenir dubte: era un còdol de pirolusita i especularita, una forma especialment cristal·lina d'oligist. És un oligist d'origen càrstic, generat per la concentració dels òxids de ferro rentats de la roca calcària en esquerdes i cavitats. Ara la gràcia seria trobar la mineralització d'origen.
M'enduc, això sí, poder haver tocat alguns meteorits de debò i les interessants explicacions d'en David i en Vicente. Gràcies amics!
No s'ha trobat cap meteorit a Catalunya des de l'any 1905 (a la Falconera, al Garraf) i el següent no havia de ser jo (snif!)