Reconstruint el torrent de la Aimerigues amb fotos velles i tècniques noves (Vallès Occidental)

Una de les recomanacions del govern estatal a la Generalitat, per tal d'evitat duplicitats, és que dissolgui l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) (i amb ell, l'Institut Geològic de Catalunya, IGC) i que els ciutadans fem amb els serveis de l'IGN i de l'IGME. Aquesta postura només pot ser sostinguda per una persona mal informada o cínica, doncs amics meus, això seria com demanar que en comptes de navegar amb ADSL i fibra tornéssim a endollar el mòdem de 56 k. Si voleu una mostra objectiva del que dic podeu, per exemple, comparar simultàniament la cartografia produïda per ambdós serveis amb aquest visualitzador.
L'ICC té un prestigi internacional ben guanyat. Una de les coses millors que fa és abocar a la xarxa lliurement gran part de la seva producció, i no sols de les novetats, sinó també del seu fons antic. Aquesta socialització del coneixement és molt important. Val la pena estar subscrit al seu canal RSS i anar veient quines sorpreses ens ofereix. Fa uns mesos va penjar centenars de fotos obliqües de Terrassa realitzades per l'antiga empresa de serveis aeris SACE, dels anys 60 i 70 del segle passat. Hi ha moltes imatges que corresponen a l'avaluació dels aiguats de 1962 i de seguiment de les obres del transvasament de la Riera del Palau (la Rambla d'Ègara que creua Terrassa pel mig) i de canalització de la Riera de les Arenes.
La visió obliqua permet discernir detalls que del relleu que en una ortofoto no és veuen tant bé, com per exemple, el desnivell d'un talús. I aquí és on la cosa es posa interessant. Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sabadell estan edificades sobre el ventall al·luvial de la Riera de les Arenes. La topografia d'aquestes ciutats és relativament plana, amb pendent suaus, tant sols tallada pels torrents que de manera centrífuga drenen el ventall. Però l'expansió d'aquestes ciutats que sumen gairebé 450.000 habitants ha esborrat o desdibuixant el traçat d'aquests torrents. Bé, el traçat és coneix força bé gràcies a les fonts històriques, i hi ha força bibliografia. Però és insuficient per engegar una anàlisi geomorfològica més precís que ens permetés arribar a aprofundir en l'evolució del ventall de la Riera de les Arenes.
Doncs vet aquí que un cop descarregades totes les fotos vaig localitzar-ne 6 del març de 1965 que tenien com a motiu central tres edificis que s'estaven construint a les afores de Terrassa, al  barri de la Maurina, aleshores un barri de cases d'autoconstrucció enmig de descampats, torrents i camps.
Com podem passar d'imatges 2D a un fals 3D navegable a lo Google Earth que doni més informació? Doncs agafem aquestes fotos i les superposem amb la versió -capada- de programa Autodesk 123D Catch (També podeu provar amb el PhotoSynth de Microsoft o amb VisualSFM, que és GNU -cadascun amb el seus avantatges i inconvenients, doncs no són programes pensats per a restitució topogràfica, però anem a provar, no?). I el resultat és aquest:

El torrent principal que és veu a la dreta dels edificis grans és el Torrent de les Aimerigues, i el més estretet del fons és el de Mas Faó.
Això és un primer intent, que passat una foto actual, quedaria així:

En el model 3D s'aprecia força bé el desnivell del talussos, que no he quantificat en la foto aèria. Però aquí teniu la malla que dona el propi 123D Catch per si us voleu entretenir: