dimecres, 12 setembre de 2012

L'anticlinal fallat del Mig-món (Bages)


Tècnicament aquest escut es descriu com “escut caironat: d’argent, una palmera de sinople ixent del superior de 3 xebrons de sable. Per timbre una corona mural de vila”. I que és això d’un xebró? Un xebró és un cabiró, un biga de grandària mitjana, utilitzada per formar l’estructura en “A” de la teulada d’un mas. 
L’origen heràldic del xebró no està clar i sovint es diu que es tractaria d’una faixa modificada per simbolitzar un ascens a graus més alts, com per exemple, es pot veure ens el galons del militars: com més xebrons, més rang.
Però sorprenentment, els xebrons d'aquest escut no tenen res a veure amb això: són una estructura tectònica. I aquest escut no és del de cap poble d’un país tropical (per lo de la palmera, que fa referència a Sant Cristòfol): és el de Súria. Aquí ja m’imagino que algun dels lectors més saberuts, pensaran: calla, no fotis, els de Súria han ficat l’anticlinal fallat del Mig-món al seu escut? Doncs, sí efectivament. 
Aquest estructura geològica és tant vistent i popular que ha quedat reflectida en la seva heràldica i en el folklore local. Possiblement, que jo sàpiga, és l'única estructura geològica (rius, turons, fonts i muntanyes no conten) representada en un escut del Principat. Segur que no és un cas únic al món, però si algun lector en coneix algun, li estaré agraït de fer-m'ho saber.
El Mig-món es troba a la sortida de la vila en direcció a Cardona, a la part dreta de la carretera, entre el barri de Sant Jaume i Cal Trist. 
Per tenir una visió més global de l’estructura pots pujar fins el barri de Salipota, a l'altra banda del Cardener, on es veu clarament com el pou de la mina de potassa de Can Cabanesses “punxa” l’eix de l’anticlinal.
Imatge somesa a (c) i linkada des del repositori de Science Direct. Observeu l'estructura de l'anticlinal de Súria i la posició del pou.
La posició del pou no es gratuïta, doncs és on els dipòsits evaporítics es troben més propers a la superfície, i de fet, l'anticlinal és en part fruit de l'activitat diapírica de les evaporites. 
Tots coneixeu els potents dipòsits salins que ocupen la Conca de l'Ebre, a la conca central catalana, recobertes posteriorment per gruixudes seqüències al·luvials continentals. 
Cap a l'eocè superior, l'avenç dels Pirineus va afectar tectònicament zones situades quasi al centre de la conca. L'efecte d’una pertorbació tectònica on hi ha dipòsits evaporítics és doble, doncs per una banda actuen com a nivell de desenganxament dels estrats superiors afavorint la formació de plecs i encavalcaments; i per l'altra, les sals amb la seva capacitat de fluir s’acumulen i ascendeixen en grans masses formant doms, preferentment als nuclis dels anticlinals, ascendint diapíricament cap a la superfície. 
La muntanya de Sal de Cardona és un dom salí gairebé únic al món, en que la sal ha punxat la superfície. I el Mig-món, quasi l'ha punxat, però tot i així, en el seu ascens ens ha regalat aquest fantàstic plec fallat.
Però abans d'acabar l'article reprendrem lo del folklore local: vista l'estructura, el malnom del Mig-món té sentit: sembla que una part de la Terra va cap a la dreta i l'altre, cap a l'esquerra. La llegenda local diu que quan Déu va crear el món ho va fer obrint-lo com un ventall, a banda i banda, i que el nucli d'aquesta operació es trobava aquí, a Súria, i que per tant, això és centre del món (i no l'estació den Perpinyà que deia aquell).