dimecres, 16 de maig de 2012

El desbordament del torrent Mal (Baix Llobregat)


Aquest bloc va començar a caminar el gener del 2008 amb un doble objectiu. Un de generós: divulgar i posar en valor el nostre patrimoni geològic; i un altre de personal i professional: estar a l’escena. Aquest darrer objectiu s'ha anat materialitzat modestament permetent-me contactar amb algunes persones interessants, bona gent que s'estima la ciència i el país, com en Xavi, l'autor de Blog de geografía física i riscos geològics. En Xavi fa poc ha presentat la seva tesina sobre la dinàmica de les vessants de Montserrat i coneix bé la zona d'Esparraguera. Estem preparant entre tots dos una sortida d'introducció als riscos geològics per aquells que hi estigueu interessats. Ja en tindreu notícies. 
Un dels llocs que m'ensenyà és el torrent Mal al seu pas per Esparraguera, tristament conegut pels aiguats de juny de 2000. Si cometo algun error és meu. El m'ho explicà perfecte.
Barri de Mal d'Esparraguera. El punt 1 és on s'esfondrà l'A2. El punt 2  és el tram previ al pas per sota l'autopista.
El torrent Mal (de nom premonitori) neix al coll de Can Massana, a l'extrem NO de Montserrat. És un d'aquest torrents mediterranis que baixa sec. Té una conca estreta paral·lela a la falla del Lobregat i quan arriba a la depressió prelitoral s'encaixa en els materials quaternaris del ventall al·luvial pleistocè de Collbató-Esparraguera. Arriba al casc urbà d'Esparraguera pel nord i el rodeja per l'oest, encaixonat entre el poble i el Polígon Industrial Sud. El cas és que a l'alçada del barri de Mal el torrent passa a tocar de les cases i després per sota l'autopista A2; i els planificadors d'aquestes coses originàriament van dissenyar un conducte que en cas de pluja forta (d'aquelles que tenen recurrències de 100 anys, per exemple) es va revelar insuficient. Sobretot per que van tenir el desencert de repartir l'ull del pas en dos seccions més petites, de tal manera, que si globalment potser era suficient (no ho sé), així els detritus arrossegats pel torrent (canyes, troncs, roques, cotxes...) poden obstruir més fàcilment el  conducte
I així va ser la nit del 9 al 10 de juny de 2000. Un aiguat va caure sobre Montserrat. Els tubs es van col·lapsar i l'autopista es va convertir en una presa, i aigües amunt d'ella l'aigua va començar a pujar fins desbordar-la, anegar-la i omplir-la de runa i sediment.
Compareu els passos antics amb l'actual, d'una sola peça i que dificulta que s'encalli el runam. 
Després del 12 anys ja hi ha mig metre de sediments sota el pas. Malgrat que no s'ha tornat a repetir cap esdeveniment de la mateixa intensitat om poc trobar blocs de dimensions de mig metre. Imagineu-vos que plou amb mala llet de debó.
L'aigua arribà fins a un pam del marc de la porta del garatge de la casa roguenca. Quan els veïns s'esperaven el pitjor, el nivell baixà de cop. Observeu com el carrer ha “fossilitzat” les diferents terrasses de la llera i com el sentit comú aconsellaria, com a mínim, no edificar per sota de la casa de color blanc.
Però de cop i volta, la pròpia pressió de l'aigua acumulada desembossà els passos i en qüestió d'instants l'embassament es buidà. Però per contra, aigües avall es produí un flash flood contra els marges del torrent, en part envaïts pel terraplè de l'autopista.
Les conseqüències d'aquest flash flood es deixaren sentir a l'endemà al matí: quan un càmera de TV3 estava explicant els successos de la la nit anterior, tot el vial oest de l'autopista s'enfondrà com un castell de sorra davant les càmeres (ho podeu veure en el minut 1.04 d'aquest vídeo).
El terraplè actual de l'autopista s'ha protegit amb un mur de formigó per impedir el descalçament de torrent: traslladem el problema uns metres més avall.