dimarts, 20 de setembre del 2011

Jaciment d'icnites del castell de Cardona (Bages)

Un cops ets al casc antic de Cardona, cal agafar la curta carretera que puja al castell. El jaciment es troba just després d’un revolt tancat, a mà dreta, i és molt fàcil d’identificar.
Aflorament principal. Hi ha aflorament menors en altres punts de la pujada al Castell.
Al Principat, el jaciments de vertebrats en materials eocens són relativament escassos. El fet de tractar-se majoritàriament de fàcies continentals força energètiques ha dificultat la preservació de les restes, generalment fragmentades. Tot i això, en els darrers anys se’n han anat descobrint alguns aquí i allà. Jo penso que si algú amb ganes de trobar-ne s’hi posa la cosa pot donar molt més de si. Podeu consultar un llistat dels jaciments catalogats fins el 1997 a l’article Eocene mammals from Iberian Península. D’un d’aquest jaciments, la Costa de la Vila, ja en vaig escriure un article per aquest bloc.
De restes de megafauna més o menys sencera s’ha trobat poca cosa, però d’haver-hi bèsties grosses n’hi havia, doncs també es compta amb uns quants jaciments amb icnites de felins, perissodàctils, aus de bona mida, etc. Un que pinta guapo és de l’oligocè, el de la Roca de la Rella, prop de Puig-reig. Si algú el coneix que ens l’expliqui.
Un jaciment d’icnites molt conegut gràcies a la seva accessibilitat és el del castell de Cardona. De fet, és una mena de bonus extra que cal anar a veure després de visitar la Bòfia Gran. Va quedar al descobert després d’unes obres de millora dels accessos al monument, fa potser una trentena d’anys. I aquí està aguantant com pot el pas del temps a la intempèrie. Algunes plaques de roca que suporten les petjades han desaparegut (erosió + espoliació?) i l'aflorament demana algun tipus de consolidació i que s’impedeixi l’accés incontrolat, però en general es pot observa la direcció d'alguns rastres i les petjades que encara es mantenen es conserven perfectament, molt definides.
Peülles didàctiles. En aquest cas, la seva conservació i definició és molt bona.
He estat cercant algun peiper a la xarxa per poder oferir una informació més detallada, però no l’he trobat, més enllà d'alguna obvietat. Una altra cosa que també agrairé amable lector. Només puc apuntar que es troben en els gresos vermellosos de la formació fluvial-al·luvial Artés (eocè superior-oligocè inferior) i que es poden apreciar petjades tridàctiles d'au, peülles didàctiles i monodàctiles i urpes de carnívor. Algunes peülles fan ben bé 15-20 cm, amb la qual cosa cal atribuir-les a bestiotes considerables, mida cavall-vaca o més grossos encara... un impressionant entelodont o similar?
Petjada de tipus plantígrada?
En aquesta petjada tipus peülla s'aprecia fis hi tot el fang desplaçat cap els marges en comprimir el sediment.

1 comentari:

Óscar Navarro ha dit...

Muy chula la última foto. Siempre me causa asombro que algo tan efímero y sutil como el propio barro desplazado pueda quedar fosilizado.