Jaciment d'icnites del castell de Cardona (Bages)

Un cops ets al casc antic de Cardona, cal agafar la curta carretera que puja al castell. El jaciment es troba just després d’un revolt tancat, a mà dreta, i és molt fàcil d’identificar.

Aflorament principal. Hi ha aflorament menors en altres punts de la pujada al Castell.

Al Principat, el jaciments de vertebrats en materials eocens són relativament escassos. El fet de tractar-se majoritàriament de fàcies continentals força energètiques ha dificultat la preservació de les restes, generalment fragmentades. Tot i això, en els darrers anys se’n han anat descobrint alguns aquí i allà. Jo penso que si algú amb ganes de trobar-ne s’hi posa la cosa pot donar molt més de si. Podeu consultar un llistat dels jaciments catalogats fins el 1997 a l’article Eocene mammals from Iberian Península. D’un d’aquest jaciments, la Costa de la Vila, ja en vaig escriure un article per aquest bloc.

De restes de megafauna més o menys sencera s’ha trobat poca cosa, però d’haver-hi bèsties grosses n’hi havia, doncs també es compta amb uns quants jaciments amb icnites de felins, perissodàctils, aus de bona mida, etc. Un que pinta guapo és de l’oligocè, el de la Roca de la Rella, prop de Puig-reig. Si algú el coneix que ens l’expliqui.

Un jaciment d’icnites molt conegut gràcies a la seva accessibilitat és el del castell de Cardona. De fet, és una mena de bonus extra que cal anar a veure després de visitar la Bòfia Gran. Va quedar al descobert després d’unes obres de millora dels accessos al monument, fa potser una trentena d’anys. I aquí està aguantant com pot el pas del temps a la intempèrie. Algunes plaques de roca que suporten les petjades han desaparegut (erosió + espoliació?) i l'aflorament demana algun tipus de consolidació i que s’impedeixi l’accés incontrolat, però en general es pot observa la direcció d'alguns rastres i les petjades que encara es mantenen es conserven perfectament, molt definides.

Peülles didàctiles. En aquest cas, la seva conservació i definició és molt bona.

He estat cercant algun peiper a la xarxa per poder oferir una informació més detallada, però no l’he trobat, més enllà d'alguna obvietat. Una altra cosa que també agrairé amable lector. Només puc apuntar que es troben en els gresos vermellosos de la formació fluvial-al·luvial Artés (eocè superior-oligocè inferior) i que es poden apreciar petjades tridàctiles d'au, peülles didàctiles i monodàctiles i urpes de carnívor. Algunes peülles fan ben bé 15-20 cm, amb la qual cosa cal atribuir-les a bestiotes considerables, mida cavall-vaca o més grossos encara... un impressionant entelodont o similar?

Petjada de tipus plantígrada?

En aquesta petjada tipus peülla s'aprecia fis hi tot el fang desplaçat cap els marges en comprimir el sediment.

La font del Bisbe (Berguedà)

Cal agafar la carrera GI-401 que va de la Pobla de Lillet a Campdevànol. Cap el quilòmetre 12 a mà dreta surt una carretereta cap a Sant Jaume de Frontanyà. Aproximadament al cap de 3,5 km, a mà dreta, hi ha una fletxa blava pintada a l'asfalt i un marge on hi caben 4 o cinc cotxes. Un corriol porta fins a la font del Bisbe.

El saltant i la balma de la Font del Bisbe.

Ho confesso: formo part d'aquest exèrcit de catalans que ha tingut un passat esplaiero (però no cumbaià, que consti). El meu darrer servei a la causa té una data tant llunyana com l'estiu de 1990. Amb els meus bons amics en Cesc i la Carme vàrem de fer monitors de campaments durant uns dies a en un indret anomenat la Nit d'Aiga, la la Pobla de l'Illet, una de les moltes àrees d'esbarjo made in ICONA que durant les dècades de 1960 i 1970 proliferaren a l'Alt Berguedà a l'alè de la repoblació forestal. De fet, la Vall de Lillet era un indret que teníem més o menys apamat. En aquells campaments havíem anat a banyar-nos alguna vegada al Font del Bisbe, un saltant d'aigua del torrent de les Sois força popular entre els estiuejants. Fa vint anys calia patejar amb xancles i tovallola 3 km de la pista que anava a Sant Jaume de Frontanyà, però avui la pista és una carretereta asfaltada. Fa 20 anys hi havia un munt de tritons al torrent. Enguany no n'he vist cap.

Situació de la Font del Bisbe sobre la base del IGC.

I aquí estava de nou, pensant en passar el dia en un paratge pintoresc i prou. Però ves per on vaig veure que l'indret podria donar de si per fer una entrada de "patrimoniet" geològic, doncs té algunes curiositats que podeu observar mentre feu el banyet i espanteu els mosquits.

Així doncs, un cop arribat el que destaca òbviament és la seva geomorfologia. El torrent dels Sois és un afluent de l'Arija, que alhora desemboca en el Llobregat. Transcorre de sud a nord travessant perpendicularment la direcció de les capes de la formació Bellmunt (lutecià), una alternança de conglomerats (1) i gresos (2) i argiles que cabussen cap nord generant un relleu tabular característic. I és així com s'ha general el saltant d'aigua: una cornisa de durs conglomerats soscavada per l'acció de l'aigua obre el seu peu gresós que ha generat una balma d'uns 15 m d'alçada per 25 d'amplada i 10 de fondària. El salt d'aigua genera un gorg circular bastant profund. Al llarg del riu n'hi ha molts més gorgs i petits saltants, però aquest és se'n dubte el més alt.
 Després d'això el que crida més l'atenció és la font del Bisbe pròpiament dita que es troba aixoplugada sota l'extraplom. No es tracta d'una surgència en el límit dels conglomerats amb els gresos com cabria espera (tot i que hi ha un parell de petits conductes secs que potser funcionen en època de pluja), sinó que l'aigua que regalima d'una columna travertítica que va del sostre la la base de la balma (3). Si us poseu al costat de la font i mireu cap el sostre, veureu que hi ha un esquerda que va va de dreta esquerra i que finalitza aproximadament en la columna. Això doncs, el que passa és que l'aigua del torrent que circula per sobre s'infiltra per aquesta esquerda i va degotant fins formar aquesta columna de carbonats. 

L'aigua regalima per una esquerda del sostre (observeu la cicatriu) i forma una columna travertínica.

La pregunta que em faig és si és 100% natural o l'home hi ha ajudant, doncs en la part superior hi ha encastades i mig soldades pel travertí còdols i restes de ceràmica. 
En el sector dret de la balma, també hi ha una colada tovàcea més o menys esglaonada (4), que unida amb l'anterior formen una petita terrassa (5) elevada entre 20 i 40 cm sobre el nivell de l'aigua, al cantó nord del gorg.

Terrassa de travertins sobre el gorg

Com podeu imaginar, l'esquerda és un punt de debilitat que acabarà ocasionat el desplom de la cornisa. A l'esquerra del gorg es podem veure alguns grans blocs desplomats (6) d'anteriors ensulsiades.
 

El el desguàs del gorg també ha generat una petita pressa de travertins (7), d'uns 30-50 cm que va atrapant la fullaraca i les branques que arrossega el corrent.

Finalment, cal fixar-se en que quan el nivell és baix al cantó sud del gorg es forma una petita terrassa de graves (8).