dimarts, 1 de febrer del 2011

Panoràmica del mirador de Joan Casanova -1.286 msnm- (Berguedà)

El mirador de Joan Casanova està a uns 200 m a l’est de del Santuari de Falgars. Fins el Santuari s’hi pot arribar en cotxe per la pista asfaltada que puja des de Sant Jaume de Cerdanyola, o per la Pobla de l’Illet (trencall en el km 8 de la B-402). Si teniu ganes de caminar i fruir de les panoràmiques de la zona, també podeu arribar-vos-hi a peu des de la Pobla, seguint el GR-4. Aquest sender careneja la serra de Falgars, un cresta calcària liàsica que gairebé ressegueix tot el sinclinal de Sant Julià de Cerdanyola, l’extrem NE del mantell del Pedraforca, que encavalca els gresos i margues eocenes de la formació Vallfogona (mantell del Cadí). En alguns punts de contacte, aflora el keuper, que sempre és bonic de veure. Quan us falti poc per arribar a Falgars, a mà dreta trobareu un gran molló de pedra i el mirador, perfectament condicionat sobre una plataforma de fusta i tancat amb unes baranes.
Ja em perdonareu si les darreres entrades al bloc m’estic posant nostàlgic, però és que aquest darrer any m’he deixat caure per llocs que feia molt de temps que no visitava, sobretot amb ganes d’ensenyar-li indrets de “solvència contrastada” a la meva filla, i no puc deixar d’experimentar certa enyorança. Aquest estiu vaig estar-me uns dies a Falgars, un indret molt popular entre la gent de la Pobla de Lillet que hi puja a dinar, fer les costellades, acampar... L’any 1983 vaig passar una setmaneta llarga de campaments, com a nen, amb l’esplai del barri, i en recordava aquest coll ample i acollidor, i les vistes. Ara, la mateixa vista que es podia albirar des de darrera la tenda de campanya, pren ara per a mi un significat geològic en adonar-me de l’amplitud i varietat d’estructures que es poden veure d’aquest sector dels Pirineus, i que us recomano.
Només un faig un pinzellada i millor hi aneu amb el mapa geològic del Berguedà en mà per intentra identificar les estructures que són moltes.

El mirador està orientat a nord. La panoràmica de l’extrem oest està tancada pel Pedraforca, i a l’extrem est, pel Montgrony. En primer terme, tenim el mantell del Cadí, i mirant al peu de l’estimbat, el Llobregat hi passa encaixat en les seves turbidites lutecianes (margues de Banyoles). Darrera la Pobla de l'Illet s’inicien els primer contraforts muntanyosos constituït sobretot per margues grises ilerdianes, visibles clarament en l’explotació del Clot del Moro. On el bosc dona pas a les aptures es poden identificar els materiasl vermellosos tradihercinians, i constituint els cim culminats (Penyes Altes del Moixeró, Pedró dels Quatre Batlles, Puigllançada...), el devonià dels mantells inferiors.

1 comentari:

Marius van Heiningen ha dit...

Hola Isaac,

como no he encontardo un correo en tu blog, te lo dejo como comentario:

También tengo un blog de geología, donde se explica cómo se forman las cuevas.
Si tienes tiempo, échalo un vistazo y si te parece que vale la pena me gustaría un enlace desde tu blog.

El enlace es:

http://espeleogenesis.blogspot.com/

Un cordial saludo.


Marius van Heiningen