dilluns, 28 juny de 2010

L’Esplugapalla (Solsonès)

Gairebé en el km 34 de la L-401 de Coll de Jou a Coll de Nargó, uns 4 km després de Canalda, trobareu a mà esquerra una pista que porta a la finca de Caballera, actualment Roc Falcon, dedicada a la falconeria. Travessareu algunes instal·lacions, i a l’alçada de les dues immenses gàbies de cria (de 7 pisos d’alçada!), agafeu el trencall a mà esquerra. Un centenar de metres després, en travessar el barranc, podeu deixar el cotxe just al costat d'una bassa. A partir d’aquí la pista és bastant dolenta i és millor anar a peu. Cal seguir el camí deixant de banda el primer, el segon i el tercer trencalls que us anireu trobant a mà esquerra fins arribar a una cruïlla. Ara si que cal agafar el nou camí cap a la dreta i que arriba fins l’Esplugapalla. Tot plegat, mitja hora llarga de caminada.

Canalda és un llogarret típic del Solsonès que constitueix una entitat municipal descentralitzada de l’extens terme d’Odèn. Cada any pel setembre, el residents organitzen una caminada popular, i editen una petita guia amb alguns apunts de natura i història del recorregut. El meu cosí Marcel és dels que hi està ficat va tenir l’amabilitat de convidar-me a visitar l’Esplugapalla, una curiosa bauma obrada, per veure que s’hi podia explicar. En la guia de la caminada trobareu més informació (animeu-vos!), però jo us en faig una avançada.
A la zona de Canalda hi ha un munt de baumes obrades, algunes de les quals estigueren habitades fins a la dècada de 1990. A l’Esplugapalla resten dempeus alguns panys de mur a recer de la cinglera.
A diferència de les coves autèntiques, les baumes no es formen per processos càrstics, sinó per erosió diferencial, és a dir, per la presència d’un nivell de roca més dèbil enfront la meteorització i l’erosió, intercalat entre dos nivells més resistents. En aquest cas, entre paquet de rudita i rudita destaquen uns 10-15 m de gresos ocres, molt ven estratificats, amb algunes intercalacions argiloses. Una observació d’aquests materials permet identificar algunes estructures que es veuen de llibre, com ara ripples d’onada, nivellets en forma de llentia o platet (flaser) o de capeta ondulada  (linsen), petits slumps, estratificació creuada, burrows verticals, etc.
O bé són eocenes o bé oligocenes, però a partir de la cartografia del IGC no m’ha estat possible atribuir amb seguretat aquest nivell a cap formació. Podria tal vegada estar relacionada amb les molasses de Solsona, però aquestes són fluvials i això fa més pinta de platja, pel color i les estructures. Si algú les té fitxades que em doni un toque.