divendres, 24 juliol de 2009

Estany i morrena de Filià (Pallars Jussà)

Com arribar-hi
La manera més ràpida d’accedir-hi és agafar la pista forestal a mà esquerra que trobareu al km 19,5 de la L-503 anat d’Espui a Cabdella (Vall Fosca). Després d’uns quants revolts tancats i costeruts (si aneu amb cotxe, vigileu molt) la pista voreja el curs del riu. En arribar a un refugi de pastors al peu del riu Filià, cal agafar el corriol que cap el sud ressegueix el torrent de la coma de l’Estany, fins arribar a la llacuna.

L’any 2001 vaig visitar l’estany de Filià, a la Vall Fosca, sense tenir-ne referències. Ja vista la zona lacustre de l’Estany Gento, la meva companya, una enamorada dels estanys pirinencs, tenia sed de més (i jo poques ganes de tornar a fer el tirapits que puja des de Sallente). Mirant el mapa em semblava que un isolat estany anomenat de Filià, fora de les rutes habituals, era una opció més assequible i original. I el cert és que no ens va decebre gens. El paisatge del circ de Filià, menys freqüentat, era preciós i ric en exemples de geomorfologia glacial a petita escala amb un alt interès didàctic.
I dic era, per que tristament s’ho han carregat. De veure-ho aleshores a veure-ho ara se’t fa un nus a la gola. Ja fa temps que volia fer aquest escrit, però el reportatge de la Vanguardia del 15/07/2009 ha fet decidir-me Per desgràcia, els temps ha donat la raó a totes aquelles persones que s’oposaven al nyap urbanístic que s’ha perpetrat a la vall de Filià. No voldria extendre'm més en la denúncia d’aquest cas i us remeto a l’esmentat reportatge per que vosaltres mateixos en traieu conclusions.
L’estany de Filià (17.640 metres quadrats), assentats sobre esquists, és el més meridional dels estanys glacials de Catalunya, i això ja li confereix certa singularitat, amb un aire d’estar una mica fora de lloc. De fet, només està a 2.130 m d'altitud (l’Estany Gento està a 2.150, però 3 km més al nord), però el seu encarament a l’obaga ha propiciat una illa quasi boreal en una cota relativament baixa. Si mireu una foto aèria de la zona veureu un canvi de paisatge radical i net que passa per la cresta del circ de Filià (serra des Pessons).
Altres punts destacats a observar són els dos petits deltes fluvials situats a la banda oest, els fenòmens de solifluxió generalitzats, les tarteres adossades a les vessants del circ, i sobretot, la petita morrena frontal, entre l’estany i la serra des Pessons que forma un arc molt ben conservat i des del qual s’obté una molt bona vista de la zona.