La Calsina (Bages)

Com arribar-hi

Cal agafar la BP-1121 que puja de Monistrol al Monestir de Montserrat. Poc després del km 9 et trobaràs amb el famós revolt del mànec de paella, del qual surt una pista cap a la masia de la Calsina. Es pot estacionar el vehicle en aquest punt.Quan vaig saber que el meu bon amic Marc Boada presentaria la nova temporada del Quequicom? del 33 em vaig alegrar molt per ell. I mira per on, que arrel de les darreres caigudes i esllavissades a Montserrat (actualitat obliga), estan preparant un programa sobre el nostre pocket fan-delta més estimat. Per festes, la reportera Anna Lasaga (molt simpàtica i molt alta!) es posà en contacte amb mi per tal de rodar sobre el terreny algunes explicacions sobre la seva gènesi. Em vaig plantejar si era ètic que sortís a parlar sobre Montserrat en comptes de gent com l’Anadón, en Colombo, en López-Blanco, etc., que hi han investigat a fons; però el cert és que buscaven un divulgador que baixés a terreny pla, i això em va acabar de convèncer. Disculpeu per endavant algunes imprecisions.

Teníem preparades quatre parades: una panoràmica des del turó de l’Escletxa (que comentaré en un futur post), una per observar els conglomerats proximals, una altra per observar els nivells vermellosos de les fàcies distals i una darrera a la Calsina per mostrar una transgressió marina. També es volia anar a Ribes Blaves però el dia sen's tirà a sobre i hi anaren els de la tele sols a l’endemà.
El dia 12 de gener es trobàrem de bon matí a Rellinars l’Anna, en Marc (el càmera), en Dani (el cap de colla) i un servidor. Al migdia sen's uní en Miquel Piris. Per desgràcia, en ple anticicló hivernal el dia no acompanyà gens. Mentre cap el nord i l’oest, la qualitat atmosfèrica era excepcional, cap a Montserrat, la vacarissana, la boira que s’enganxa a la vall del Llobregat entre Coll Cardús i Sant Vicenç de Castellet, no s’esvaí del tot en tot el dia. Les condicions de llum foren dolentes i rodàrem al començament el que en el programa sortirà últim, l’aflorament de la Calsina; un indret que vaig visitar per primer cop quan tenia 14 anys, amb els bons amics Sebi i Alfred. Quan penso amb la matada que suposà pujar des de l’estació de Castellbell i el Vilar, avui no ho faria (ens fem vells!).
Montserrat està constituïda per 8 seqüències deposicionals; 5 regressions de les quals foren prou extenses com per deixar sediments marins dins el massís. La seqüència corresponent a la Calsina representa la màxima penetració del mar i és un punt clàssic d’observació i un jaciment paleontològic molt popular que hauria de ser absolutament respectat.
Està constituït per margues gris-blavoses amb abundants nummulits i discociclines i intercalacions de gresos de gènesi turbidítica. S’interpreten com a fàcies de prodelta i s’atribueixen al Bartonià superior.
L'emissió del programa es preveu al març. Ja tindreu notícies.