Pedreres de pòrfir granític al barranc de Sant Bernat (Conca de Barberà)

Com arribar-hi
Des de l’Espluga de Francolí heu prendre la carretera TV-7007 que va a Poblet per Les Masies. Passat aquest veïnat, i just després del travessar el pontent sobre el barranc, a mà esquerra heu d’agafar la pista forestal que va al xalet de la Pena. Al cap d’uns centenars de metres, la pista fa un revolt tancat a mà dreta. En aquest mateix revolt hi ha lloc per deixar el vehicle, i surt un corriol (GR 171-4) paral·lel al barranc de Sant Bernat que porta a les pedreres en uns 20’.
Si en el primer article vaig recordar als meus amics de l’UAB no valdria començar aquest sense recordar els meus companys de doctorat de l’UB: Xavi, Juanjo, Jordi, Conchi... i molt especialment als meus tutors de recerca, en Pous i en Melgarejo, dues excel·lents persones gràcies als quals vaig descobrir dues coses: la primera, fonamental, és que no tenia punyetera idea de res fins aleshores, i la la segona, tots els racons transitables (amb un magnetòmetre a l’esquena) del Bosc de Poblet i rodalies (26 km2). Des d’aquí, una abraçada.
El Bosc de Poblet és ple de perles geològiques que de mica en mica us aniré desgranant des d’questes pàgines. Els substracte del barranc està format fonamentalment per pissarres i quarsites silurianes. Alhora, en aquestes es poden distingir tres formacions de base a sostre:

• Unitat de Prades. Uns 50 m d’alternança d’ordre mètric de pissares negres i quarsites.
• Unitat de Sant Bernat. Uns 30 m d’alternança decimètrica de pissares negres i quarsites. Contenen disseminacions i llentions de sulfurs sedexamb platinoids (or, platí, paladi...).
• Unitat de Poblet. Entre 50 i 80 m de pissarres grafitoses amb nivellets de pirita i marcassita.

El barranc està travessat per un eixam de filons de pòrfir granític en direcció NO-SE, d’entre 1 i 50 m d’amplada que calculo per la pinta que fa tot, s’explotaren fins els anys 80 per a la obtenció d’àrids per trituració, deixant darrera seu un un paisatge de runams i maquinària rovellada. Aquest pòrfirs en si no tenen res a destacar excepte quan entren en contacte amb els cossos estratiformes de sulfurs. Aleshores queden enriquits en disseminacions de pirrotina i encara d’altres sulfur poc comuns, proporcionant algunes mostres força interessants.
Seria convenient restaurar la zona retirant la maquinària i les instal·lacions abandonades i aleshores decidir si el bosc s’ho menja tot, o s’habilita la zona amb fins divulgatius.